Fart del "tranquil, no fa res"

Gemma Martínez, directora adjunta d’EL PERIÓDICO i propietària del Pipo ("un gos de carrer, amb una orella amunt i una altra sempre avall, però amb uns ulls gegants i ultraexpressius"), aplaudia en aquest diari la mesura i identificava el problema: no són els gossos, sinó segons quins propietaris, aquests que formen part del club del "Tranquil, que no fa res", en precises paraules de Martínez.

Em disgusta i m’incomoda

Notícies relacionades

Una excel·lent periodista

Coartades de la Moncloa

Jo em situo sempre a la vorera oposada d’aquest club. Quan corro o passejo per la platja, i gossos sense lligar s’abalancen sobre mi, i em trenquen el ritme i m’espanten, dono per fet que l’animal no em farà res, només faltaria, però no per això és acceptable. No m’agrada que un gos salti cap a mi, que s’enredi entre les meves cames, que m’ensumi els turmells al metro ni que em bordi i m’ensenyi la gola a poca distància. Em disgusta i m’incomoda, per molt que entenc que si el coneixes és adorable, que li encanta que li rasquin la panxa, que fa molta companyia, que és més lleial que molts humans i que et mira amb més comprensió que la majoria de les persones. Jo no vaig espantant ni cridant els altres pel passeig marítim, no entenc per què he d’acceptar que em bordin i m’espantin a mi, i que a sobre em diguin: "Tranquil, que no fa res". Histèric, exagerat, antigossos, els falta afegir.

L’espai públic és un bé escàs i preuat. Per tant, s’ha de regular. És un clàssic que el problema no són els gossos sinó els amos. Per aquesta raó, les multes per males conductes recauen en els amos. Tranquil, que si compleixes les normes de convivència, no passa res.