2023 imprevisible i agitat

És com l’anunci d’un trastorn estrenar l’època de la intel·ligència artificial i al mateix temps entrar en un nou any quan la tribu houthi amenaça la navegació comercial pel mar Roig. La sobirania global dels semiconductors imprescindibles per a la intel·ligència artificial coincideix amb els drons houthis que sufraga l’Iran, mentre la prosa del ChatGPT respon les nostres preguntes més ximples. Ja a punt de la nit de Cap d’Any, acomiadem els imprevistos i les convulsions de l’any 2023 sense cap certesa de futur, amb Gaza en ruïnes i Hamàs a sou de Teheran, Ucraïna sense treva i Trump volant sobre el niu del cucut. Observadors amb experiència van murmurant que l’únic polític ara com ara fiable és Xi Jinping. El segle que havia de ser l’era europea cada vegada sembla més asiàtic. Un repàs del panorama internacional fa sospitar que més d’una nació ara indecisa acabarà acostant-se a Pequín. Dia a dia, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides es va aproximant-se al seu topall d’insignificància.

Política crispada

Notícies relacionades

Regeneració democràtica: què com i amb qui

La jugada que mereixem

L’any 2023 ha tingut una agitació especial per a la política espanyola, saturada de gestos crispats i d’ideologia caduca, necessitada d’un ampli regeneracionisme que s’oposi a l’antipolítica. El tumor Puigdemont s’ha convertit en un míssil extraviat que el Govern de Pedro Sánchez no controla. És com jugar una partida d’escacs sense totes les peces, amb l’afegit confús d’una política exterior esbiaixada per Sumar i que perd pes en el tauler europeu. La feblesa de Sánchez l’ha dut a allunyar-se cada vegada més d’aquell sistema centre que va garantir l’estabilitat als anys de la transició. Amb el final de la guerra freda, un altre sistema centre ha anat perdent peu a Europa i als Estats Units. Si fos cert que comença un pols entre les democràcies liberals i un eix il·liberal, quin pes tindrà la intel·ligència artificial, en un món on només estigui regulada segons on? Després de dècades de control armamentístic, què passa amb les armes de destrucció que acabin exclusivament regides per la intel·ligència artificial? Un món on –per exemple– cau el peronisme i s’apaga la socialdemocràcia, les reaccions d’ansietat populista poden ser torbadores, sense presències cohesives, amb líders que ofereixen un nou mannà i cotes més grans d’inestabilitat geoeconòmica. És el perfil emergent d’un altre globalisme, volàtil, sense prioritats conjuntes i conflictes de baixa intensitat. Hi farà de contrapès el creixement econòmic que pugui generar la intel·ligència artificial o és que ens arriba un futur amb fractures incontrolables?

Com sempre, el més previsible és la seqüencia acció-reacció en cada cas. No sabem quina consistència té el que alguns consideren l’entesa entre la Xina, Rússia i Teheran. Tal vegada cap, tal vegada la que provingui de la necessitat. En la trama acció- reacció és manifest que les milícies houthis del Iemen ataquen els vaixells mercants al mar Roig en complicitat amb Hamàs. Ara com ara possiblement no es tracta d’una ofensiva frontal del règim dels aiatol·làs de l’Iran sinó d’un advertiment indirecte a Israel i als Estats Units. Sigui com sigui, afecta més del 10% del comerç global i ja incideix en els mercats. El 2024 comença així, amb els drons houthis atacant bucs mercants i la campanya presidencial als Estats Units entre la indefinició i el desconcert. Adéu, any 2023. n