Desperfectes
Podem no ha pogut
Els diputats de Podem que encara queden se’n van al Grup Mixt i Pablo Iglesias busca finançament a Caracas. Mentrestant, la llei d’amnistia dificulta el vol del nou Govern de Pedro Sánchez fins al punt que el comboi PSOE-Sumar sembla immòbil, com per falta de maquinista. Amb les emboscades de Puigdemont, l’afany pacificador de Sánchez perd ímpetu i vots a Catalunya. D’atacar indegudament Manfred Weber –líder del PPE– al Parlament Europeu, Sánchez ha passat a pactar amb Bildu a Pamplona; l’informe PISA és alarmant i no s’expliquen els desperfectes i incidents a Renfe. Encara dura el xoc amb el poder judicial.
Era previsible que els mals de Pedro Sánchez li arribarien més dels seus aliats que de l’oposició. Desballestat pel cavall de Troia que ha estat Yolanda Díaz, un Podem delmat passa al Grup Mixt i busca diners a Veneçuela per presentar-se a les eleccions europees. Les circumstàncies són tan anòmales que fins i tot això sembla normal: al cap i a la fi, Podem també s’ha donat a conèixer a Xile ficant-se en el debat constitucional.
Les masses digitals s’enfronten pel debat entre democràcia i autocràcia –o entre democràcia liberal i democràcia il·liberal– però es queda fora de la llista de règims convictes l’herència chavista que administra Maduro, despòticament. Un país ric i estable com Veneçuela, paradigmàtic als anys vuitanta, fa molts anys que està sota la tutela il·legítima d’un règim que ha llençat a les escombraries el poder legislatiu, eliminant les salvaguardes de l’oposició. A Veneçuela les inseguretats jurídiques i erosions deliberades de l’Estat de dret han concretat l’estratègia chavista d’usurpació de la sobirania. En quina mesura això pugui inspirar l’esquerra espanyola sempre ha estat un misteri.
La llarga marxa del chavisme ha empobrit Veneçuela, ha alterat sistemàticament l’imperi de la llei i ha truncat les formes de la democràcia representativa. Segueixen les concomitàncies entre el règim veneçolà i el populisme antisistema que representa Podem. Els juristes i filòsofs de Podem han aportat al chavisme un utillatge intel·lectual sui generis, una retroalimentació fosca i per això primer Chávez i després Maduro han secundat econòmicament la fonamentació organitzativa i mediàtica del partit de Pablo Iglesias.
El chavisme va ser un de tants elements fundacionals de Podem, un moviment forjat en el buit que deixava la crisi de la socialdemocràcia i l’enfonsament econòmic del 2008. La qüestió va ser que Podem no era reformista sinó rupturista, mentre que la socialdemocràcia considera que el sistema és reformable des de dins, com es va anar perfilant l’Europa comunitària, gràcies al consens entre socialdemòcrates i democratacristians, fins al punt que d’aquesta manera ha anat sustentant-se l’Estat de Benestar. A la llarga, donar per fet que el chavisme podia penetrar en la societat espanyola és tan absurd com pensar que es pot desmantellar l’Estat del benestar sense que passi res.
El canal Telesur emmascara en directe la no democràcia salvatge enfront de la llei. Amb els supermercats sense aliments i les farmàcies sense medecines, amb els registres de la propietat desbancats, milers de veneçolans han fugit. Per allà ara va Pablo Iglesias buscant finançament per a Podem. Va ser vicepresident segon de Pedro Sánchez entre el 2020 i el 2021, i després substituït per Yolanda Díaz. Podem no ha pogut poder però aquí tenim Sumar. És un telefilm de catàstrofe amb el guió encara incomplet.
