¿Polarització ja és degradació?

Els dos líders –tots dos– porten el sectarisme a extrems que s’acosten a una notable malaptesa. Anem a Pamplona. Feijóo es queixa que el PSOE farà alcalde el candidat de Bildu –que ja ho va ser del 2015 al 2019–, quan el PP va impedir que les alcaldies de Barcelona i Vitòria anessin a independentistes. Té raó i dir –com fa el PSOE– que no té relació amb l’elecció de María Chivite com a presidenta de Navarra (amb abstenció de Bildu), o amb la investidura de Sánchez, no té cap credibilitat. Però satanitzar Bildu, un partit legal amb molts vots a Euskadi i a Navarra, on militen polítics que no van tenir res a veure amb Batasuna i quan ETA no només ha deixat de matar, sinó que s’ha dissolt, és poc racional. ¿No recorda Feijóo que els pactes d’Ajuria Enea –subscrits pel PP– exigien a ETA que deixés les armes i defensés a les urnes l’independentisme?

Oblidem Navarra. Comparar l’admissió a tràmit de la llei d’amnistia, amb el vot de 178 diputats, amb el 23-F, quan un grup militar va intentar un cop d’Estat amb violència, ocupant el Congrés i segrestant els diputats que encarnen la sobirania nacional és... algú ha dit "una hipèrbole". Deixem-ho aquí. I tampoc sembla lògic intentar que la Comissió Europea impedeixi, o paralitzi, una llei d’amnistia que –agradi o no– abans haurà de ser aprovada per les Corts i contra la qual després hi ha recursos judicials, tant a Espanya com a Europa. ¿És assenyat –fins i tot patriòtic– portar a Europa les miserables querelles internes? ¿El PP que no ha volgut renovar el Consell General del Poder Judicial durant cinc anys creu que l’Espanya actual és equiparable a Polònia o a l’Hongria d’Orbán? ¿No deu ser que no es vol admetre que no s’ha aconseguit el Govern que amb certa prepotència es va dir que era cosa feta?

Anem a Sánchez. Defensar-se de baralles intestines al Parlament Europeu, on havia de fer balanç de la presidència semestral espanyola, pot enervar. Però és a l’Europarlament, no de gira electoral. I no és acceptable repetir a Brussel·les allò de: "O jo o la Reacció", i després atacar el líder del PPE, Manfred Weber, preguntant-li si aprovaria que els carrers de Berlín reprenguessin el nom que tenien en el Tercer Reich. ¿Seguir el PP portant la bronca espanyola a Europa és raonable?

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Sánchez es podia haver limitat a tres observacions. Una, que creia lògic i comprenia –ell és home de partit– que el PPE tanqui files amb el PP espanyol. Dos, que respecta la CDU, un partit no exclusivista que no ha diabolitzat mai l’SPD. Tres, que el millor seria que expliqués bé a Feijóo les raons per les quals la CDU-CSU no ha pactat mai amb l’extrema dreta i hi ha erigit en contra un cordó sanitari a tots els lands. Just el contrari al que passa aquí amb Vox.

Que Feijóo i Sánchez es volen liquidar políticament és clar. Fins i tot comprensible. Que portin la seva descomunal bronca interna a Brussel·les, espanyolitzant la política europea, és insensat. Però que la seva extrema rivalitat (tots dos necessiten la Moncloa per sobreviure) els porti a confondre el PP amb l’extrema dreta, o a comparar la llei d’amnistia amb el 23-F, no només és sectari sinó que entra en zona irracional. Així tots dos perden nivell i incrementen el descrèdit del seu ofici.