Viure i somiar en una biblioteca
L’accés fàcil als llibres i la dinamització cultural és el camí més segur per mirar de revertir el sot educatiu
Jo he dormit en una biblioteca. No a l’estil de com dormien els que li demanaven un sostre a Sylvia Beach, la llegendària propietària de la llibreria Shakespeare and Company de París, que també va ser molt més que una botiga que venia llibres, era lloc de tertúlia, d’aprenentatge, de reflexió, de vida. La biblioteca on vaig dormir uns dies és al Regne Unit i havia sigut una mansió i el seu propietari, el polític William Ewart Gladstone, la va llegar per ser destinada a acollir una gran biblioteca a finals del segle XIX. Una part de l’edifici es va destinar a habitacions i l’altra a sales polivalents i un gran menjador. Els que decidien allotjar-s’hi podien disfrutar de la visita a la biblioteca fins a altes hores de la nit quan estava tancada a l’ús públic. Allà et podies perdre i també estendre l’experiència lectora al menjador comunitari, o a la gran sala de la xemeneia.
El Regne Unit no ha sortit malparat en l’últim informe PISA, el que ha fet treure els colors al dèficit de comprensió lectora que recorre Europa. Espanya ha obtingut uns resultats vergonyants. Al·lega la Generalitat, amb uns resultats particularment dolents, que ja han pres mesures, però que trigaran a revertir la situació. De fet, el greu problema amb la lectura a Catalunya ve de lluny: la caiguda en comprensió lectora va aflorar a principis d’any, quan va sortir l’últim estudi PIRLS, que va indicar que els estudiants catalans de quart de primària havien baixat 15 punts des del 2016.
El pla de biblioteques escolars és un dels mecanismes de xoc que ha d’ajudar-nos a enfortir la comprensió lectora des d’etapes primerenques de l’educació, i enfortir vol dir arrelar en la canalla uns hàbits de lectura i d’aprenentatge suficients perquè quan arribin a l’adolescència segueixin endollats els llibres. Influencers i trends de llibres de TikTok, plataformes online de llibres juvenils, el manga i altres formes de lectura han substituït mal que bé les carències del nostre sistema educatiu, que ha de tutelar aquest aprenentatge i aquesta relació estreta amb la lectura. El pla aprovat preveu infraestructura, personal, recursos, però la filosofia ha d’anar molt més enllà, i fer un pas decidit per revertir la situació actual. Biblioteques escolars obertes amb un horari molt més ampli, i això inclou els dies festius. Dinamització que impliqui les famílies en el procés. Una aposta en xarxa amb llibreries de barri, centres cívics, espais culturals, amb un únic eix: encendre en els nens l’hàbit lector.
Notícies relacionadesNo és una quimera. La periodista Helena López va explicar a EL PERIÓDICO fa tot just uns dies el pla que porta a terme una escola de Sabadell d’aquestes que afronten la complexitat de comptar amb un alumnat de famílies amb situacions socioeconòmiques difícils. L’escola Espronceda ha invertit els fons postcovid PMOE-PROA+ en un projecte d’impuls a la lectura que ha omplert de llibres les aules i els passadissos, un somni per als amants de la lectura, una realitat per als que entren en contacte per primera vegada amb un univers que només els pot fer millors, més competents, més creatius, més feliços.
Les noves generacions pugen amb un munt de distraccions, sí, pantalles i videojocs, entreteniment sense fi lluny dels llibres. Però moltes de les noves tecnologies també impliquen una alta comprensió lectora, i demonitzar-les sense més ni més no és la fórmula per mirar de sortir del sot educatiu en què ens trobem. L’accessibilitat als llibres i els clubs de lectura, el contacte entre monitors especialitzats i nens i la formació de les famílies és el camí més segur a seguir, i això suposa superar el marc mental que porta a tirar la tovallola.
