Moment crític

Catalunya, eleccions?

1
Es llegeix en minuts

La pitjor sequera de la història no és culpa del Govern, però és innegable que els successius responsables de la Generalitat no han fet els deures. Molt poc s’ha avançat des que el tripartit d’esquerres presidit per José Montilla va construir la dessaladora del Prat, inaugurada el 2009. Sense aquesta instal·lació fa setmanes que ja tindríem restriccions a l’àrea metropolitana. El 2010 va guanyar les eleccions Artur Mas i, dos anys més tard, va començar el procés. Des d’aleshores, la política catalana, en lloc de centrar-se a millorar el benestar dels ciutadans, va prendre la ruta de la inflor sobiranista que ens va portar al desastre del 2017. Tot i que el pitjor ja ha passat, Catalunya ha sortit molt tocada i afronta ara mateix un moment crític en medi ambient, educació i infraestructures amb un Govern dèbil, un president mancat de lideratge i que només compta amb 33 d’un total de 135 diputats. Crida l’atenció que mentre Pere Aragonès reclama contribuir menys a la solidaritat interterritorial desempolsegant el tòxic discurs de les balances fiscals, exigeix als governs de les altres comunitats que ens cedeixin la seva aigua sobrant. La idea no entusiasma enlloc.

Notícies relacionades

A la gravíssima sequera per a la qual el Govern no té solucions, s’afegeix la crisi educativa amb uns resultats en els informes PISA que situen Catalunya a la cua d’Espanya. La caiguda cap a les pitjors posicions no és cosa d’un any sinó que ve de lluny. Per si això fos poc, a sobre Madrid experimenta una lleugera millora quan tots empitjoren. Fa dècades que la Generalitat repeteix el mantra que l’escola catalana és un model d’èxit i que la immersió lingüística ("només en català") constitueix ni més ni menys que la clau de volta de la cohesió social.

I com a tercer front, en transició energètica suspenem. Si es tanquen les nuclears d’Ascó i Vandellòs, que la Generalitat no defensa, haurem de cremar més gas i dependrem de les altres autonomies i de l’energia que ens subministri França. ¿Potser tot això, juntament amb la debilitat del Govern, no és prou motiu per anar ja a eleccions?.