Artèria de Barcelona Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Passeig de Gràcia, el centre del centre
Bulevard de compres i lloc de grans convocatòries, el passeig de Gràcia viu un nou floriment en el seu segon centenari
Passeig de Gràcia, una ciutat de 601 habitants
Un monument de paper rendeix homenatge al passeig de Gràcia en el seu bicentenari
En els anys 20 del segle XIX, l’eix natural del pla de Barcelona va començar a ser urbanitzat. El camí que unia el portal de l’Àngel de la Barcelona emmurallada amb la veïna Gràcia es va convertir en un espai recreatiu de mar a muntanya. I quan Ildefons Cerdà va dibuixar el seu Eixample, i va convertir en una malla quadriculada i regular un paisatge d’horts, camins i rieres, va fer una excepció i va reconèixer l’evidència: sobre el seu pla, aquest passeig es va convertir en una via d’amplada excepcional, de mar a muntanya, destinada a rellevar la plaça del Palau, el passeig de mar o la Rambla com a centre de gravetat de la ciutat del futur.
Durant els dos segles que ara commemora la ciutat, en una celebració a què aquest dissabte s’afegeix EL PERIÓDICO amb una edició especial, elpasseig de Gràcia ha tingut fases embrionàries, quan les edificacions de l’Eixample van començar a aixecar-se aquí i allà. Altres d’esplendoroses, com quan es va convertir en l’espai de trobada d’una burgesia que va exhibir la seva puixança amb el modernisme. Algunes de grises, com la que la va omplir d’establiments bancaris. I amb el parèntesi de l’aturada pandèmica, al segle XXI ha viscut de nou un altre temps de floriment que una llarga commemoració del seu segon centenari vol exhibir. Ja no residencial, però sí comercial, i com a espai de grans convocatòries ciutadanes.
La Barcelona que ha fet del seu atractiu turístic una de les seves fonts de prosperitat i ocupació ha comptat amb el passeig de Gràcia com el seu bulevard de compres de luxe, un element amb què compten totes les grans capitals que aspiren a captar visitants d’alt poder adquisitiu. Com ho són els hotels i espais de restauració que s’hi han anat establint. Però a diferència d’altres vies similars en altres llocs del món, el passeig barceloní manté una diversitat d’oferta comercial i restauració per a tots els públics.
Quan el debat sobre la transformació de l’Eixample bascula entre els projectes de conversió de part de la seva malla viària en espais per als vianants o la defensa de la vigència de la seva condició d’artèries de trànsit, sobre el passeig de Gràcia no hi ha discussió. Les àmplies voreres, la calçada central per on creuen les principals artèries del centre, per les quals cada vegada més hauran de circular transports col·lectius i vehicles elèctrics, i la densitat d’enllaços amb la xarxa de transport públic de superfície i soterrat metropolitans el converteixen en un exemple de multimodalitat, i en la porta d’entrada a tot l’Eixample.
El passeig de Gràcia no s’ha convertit en un espai exclusiu, aïllat del seu entorn. És un escenari de mobilitzacions en les quals Barcelona expressa les seves inquietuds. I res ho mostra millor que el que ha passat en els últims tres anys, quan s’ha convertit en una solució exemplar per a un Sant Jordi que començava a patir problemes de saturació en els seus tradicionals espais. Amb peces clau en l’oferta cultural de la ciutat com la Pedrera, la Casa Batlló i el Palau Robert, els 23 d’abril el passeig de Gràcia mostra tota la seva capacitat de convertir-se en el veritable carrer major de Barcelona. El centre del centre.
