NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

El bisturí del professor Culla

1
Es llegeix en minuts
Joan B. Culla.

Joan B. Culla. / DANNY CAMINAL

Ha mort Joan B. Culla, historiador, però, sobretot, professor d’història. Sòcrates deia que els professors se’ls ha de jutjar per les preguntes dels seus alumnes. Uns milers de periodistes van preguntant pel món gràcies als ensenyaments de Culla a la facultat de la UAB. I pregunten incisivament. Com explica en les seves excel·lents memòries (més que recomanables), mai va sucumbir a l’ambient marxista dominant en la seva especialitat. Sempre va tenir idees pròpies i heretades ni pel llinatge ni per la condició social. Va ser un sionista confés i un admirador, des de la distància intel·lectual, de la política de Jordi Pujol, amb qui va col·laborar, però a qui mai va adular com tants d’altres. Culla era un ‘gentleman’ anglès de cap a peus i practicava aquesta historiografia anglosaxona amant de la dada i de l’empirisme, per sobre de qualsevol doctrina, sigui religiosa, política o moral. Crec que és l’única persona al món que ha assistit a tots els congressos dels partits catalans des de la Transició. Recollia tota la documentació que mai aflora en els titulars de la premsa i amb aquesta elaborava gruixuts volums sobre la història dels partits. Recordo molt especialment els que va dedicar al PP i a Esquerra Republicana. Culla era d’aquest tipus de persones amb qui és un plaer debatre per la seva amable i intel·ligent manera de discrepar.

Si l’amnistia qualla a Catalunya i s’obre definitivament una nova etapa, faran falta uns quants personatges com Culla a destra i sinistra. Les dreceres polítiques, com les que vam viure entre el 2015 i el 2019 d’un i altre costat, sorgeixen d’una història escrita amb brotxa i no el bisturí de precisió com el que utilitzava Culla. És una llàstima que la seva prematura mort no li hagi permès il·lustrar-nos sobre com i per què l’independentisme va perpetrar la barbaritat del 6 i 7 de setembre al Parlament o sobre com i per què Rajoy va sotsarrendar en la justícia la resolució d’un assumpte polític. Descansi en pau.