La bogeria d’Ángel

Tampoc tens temps a pensar-ho molt perquè al cap d’un minut assegura estar desitjant que se li mori algú pròxim per poder dedicar-li la seva actuació; diu que això està de moda i a més es planteja: «¿I si quan et mors resulta que et quedes com assegut davant una tele veient què fan els vius?». Inquietant pregunta, sens dubte. Adverteix, per si de cas, que quan ell convida la gent a volar, que ningú s’ho prengui al peu de la lletra. S’emprenya quan denuncia que ens deixem entabanar per viure amb un coet al cul.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Reconeix odiar amb totes les seves forces les notes d’àudio de Whatsapp; jo també. És capaç de desenvolupar una tesi sobre l’autonomia del penis per posar-se erecte quan li plau. I no dubta a reclamar el clau que li deuen en el psiquiàtric on va estar internat durant dues setmanes. «Em sembla un escàndol que em lliguessin al llit i no em cardés ningú».

Aquests són només alguns retalls del millor còctel humoristicopsicològic que m’han servit en molt temps. Ángel Martín, el còmic que va viure al caire de l’abisme i va saltar a altres mons a causa d’un brot psicòtic, exerceix com una estrella del rock a ‘Punto para los locos’, un monòleg amb què recorre Espanya esgotant les entrades allà per on passa. Jo el vaig veure a Tarragona. Si el seu llibre ‘Por si las voces vuelven’ ja va ser una bomba editorial, l’èxit d’aquest espectacle –perquè és això, un autèntic espectacle– confirma que cuidar la salut mental és una prioritat per a milions de persones. I que l’humor també serveix per fer-ho.