No deixar marits a la porta del comerç

-Si treus això al diari, digues que em diuen també Pichaeléctrica.

-No et puc dir així, Calandraca, ja saps com està el feminisme d’alterat.

Cinc-cents euros li van clavar a la senyora, li va sortir car l’Ibuprofèn. No sé si serà cert. Entre que en Calandraca té fama d’exagerat -el sobrenom que prefereix en dona fe- i que comencen a circular notícies similars a tot arreu, un ja no sap res.

Sigui cert o no, és cosa de celebrar-ho. Per fi aquest govern fa alguna cosa útil, que tots hem assistit alguna vegada al drama truculent de gossos lligats deu minuts a l’exterior del supermercat o de la xarcuteria, agonitzant, rebolcant-se en la seva femta, llepant el terra amb l’esperança de trobar en una escopinada alguna resta d’aliment, mentre el seu amo, aliè al sofriment animal, comprava quart i meitat de mortadel·la. Quants cadàvers de cans no poblaven fins ara les nostres voreres, gossos que havien mort en la més cruel solitud mentre la seva mestressa sospesava un meló a la verduleria durant cinc, a vegades fins a deu minuts. Durant segles hem tractat els gossos de manera així de vergonyosa, si ells no es queixaven era perquè no saben parlar -una altra mancança que la llei hauria de solucionar-, ha hagut de venir l’actual govern per posar fi a tanta ignomínia. Vulgui Déu, això sí, que aquesta vegada amb major fortuna que quan van intentar ajudar les dones i van aconseguir rebaixar la pena als seus agressors i violadors.

A més, la llei es promulga pel bé de tants vellets que aprofitaven el fet d’anar a la compra per passejar el gos, així que a penes feien exercici. Ara hauran de sortir dues vegades, una per aprovisionar-se i l’altra perquè el quisso es desaprovisioni, amb la qual cosa millorarà la seva salut. Cal moure’s, avis!

No només això. Els pispes també es veuran afavorits ja que, tot i que el gosset que porta aquesta àvia sembla inofensiu, per si de cas no s’arriscaven a sostreure-li el moneder, que un roba amb molta més tranquil·litat si no hi ha quisso que el bordi. És una manera que els diners circulin més fluidament, o sigui que la llei de benestar animal beneficiarà de rebot a l’economia, al meu barri els atracadors ja s’estan fregant les mans. Tot en la nova llei és positiu, milloraran fins i tot les relacions socials: si per casualitat un surt a passeig amb el gos i se n’adona que li falta tabac però no s’atreveix a deixar el gos dos minuts sol, no faltarà gent amable que surti en el seu auxili perquè pugui entrar a l’estanc

-Vol que li aguanti, senyor? La corretja del gos, vull dir.

D’aquí poden néixer bonics vincles, fins i tot amorosos.

Ara bé, el més interessant de la llei de benestar animal és que finalment deixarem de veure homes abandonats a la porta de botigues de drapets. Un passa per davant del Zara i es topa de cara amb marits que han estat abandonats a l'entrada per la senyora, es miren els uns als altres en silenci, compartint la seva desgràcia. Ja era hora que el govern posés fi a això, encara que fos amb l’excusa dels gossos.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Era una visió apocalíptica, la de marits i nòvios allà tirats, sense afaitar, desastrats i famolencs, mentre la senyora entra i surt de l’emprovador, ignorant el seu sofriment. La majoria no duen ni vacuna ni xip, tal com obliga la llei, si bé s’ha de reconèixer que castrats sí que ho semblen. Pel seu aspecte, es diria que n’hi ha que porten setmanes, tal vegada mesos, allà abandonats. Més d’una vegada els he llançat una galeteta en passar, que m’han agraït amb mirada gossa. Pobrets, no esperen altra cosa que veure aparèixer la seva ama per poder tornar a casa.

A partir d’ara, l’esposa que deixi el seu marit a fora, encara que sigui sense lligar, serà degudament sancionada sobre la base de la nova llei. Suposo que no castigarem el maltractament animal i deixarem impune l’humà.