NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La tornada de Junts a la política (econòmica)

1
Es llegeix en minuts
La tornada de Junts a la política (econòmica)

Una de les conseqüències d’una hipotètica investidura de Pedro Sánchez fruit d’un pacte amb Carles Puigdemont, és la tornada del seu partit, Junts, a la vida política quotidiana de la que s’ha anat allunyant en els últims anys amb la seva negativa a negociar al Congrés en l’anterior legislatura, la seva sortida del govern de la Generalitat i, posteriorment, de les diputacions de Lleida, Tarragona i Barcelona, una ferida que encara sagna quan entra Salvador Illa a escena. Amb el beneplàcit de l’expresident, Junts està explicant aquests dies a tots els que el volen sentir que la seva voluntat de negociar és ferma i duradora en cas de salvar el tràmit de la investidura. I aquesta música no sona gens malament als despatxos de les grans empreses arrelades a Catalunya, però tampoc de les que dominen la moguda a Madrid. Persuadits que aquesta oportunitat de Feijóo ha passat i que la repetició és una loteria, l’escenari d’un nou govern del PSOE i Sumar genera molta incertesa, especialment pel gir dels dos últims anys, quan Sánchez va cedir en temes com la llei de vivenda o la fiscalitat dels suposats beneficis extraordinaris. Per al món empresarial, una majoria parlamentària en la qual Junts i el PNB siguin tan decisius com Sumar i Bildu pot arribar a ser un escenari tranquil·litzador tot i que obligui al tsunami de l’amnistia i sempre que no suposi la tornada del processisme amb cap altre referèndum. Aquesta dimensió explica alguns moviments com la foto de Turull i Ortuzar amb Puigdemont a Waterloo. Urkullu va quedar massa fart del personatge al 2017 com per protagonitzar ara aquesta maniobra.

L’empresariat no ha demostrat en els últims anys un gran olfacte polític. Manuel Valls va votar Colau després de gastar-se un dineral, a Ciutadans el poder se li va escórrer entre les mans, Vox ha acabat sent un partit fanàtic en lloc d’ultraliberal i tot va començar amb el pas al costat d’Artur Mas, el penúltim ‘bussines friendly’.