NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La metròpolis de Barcelona

1
Es llegeix en minuts
La metròpolis de Barcelona

Manu Mitru

Per als que no hi viuen habitualment, cal explicar que l’actual Barcelona és una trama urbana contínua per la qual els ciutadans es mouen sabent d’on són, però amb moltes dificultats per identificar on són. La primera corona d’aquesta trama, entre els rius Llobregat i Besòs i entre el mar i la muntanya del Tibidabo, compon l’actual terme municipal de Barcelona, completat a principis del segle XX amb l’absorció de pobles mil·lenaris. La segona corona es va configurar durant la industrialització de la segona meitat del segle XX, però continua dividida en 36 municipis. La tecnocràcia franquista va crear un ens per administrar-la, la Corporació Metropolitana, però a diferència del que va passar a Madrid, l’arribada de la democràcia no va fer que avancés cap a la dissolució dels municipis com va intentar Pasqual Maragall. Una insòlita aliança entre els alcaldes metropolitans, majoritàriament socialistes, i Jordi Pujol va avortar el pla. Així va néixer l’actual Àrea Metropolitana de Barcelona, un mer ens administratiu sense gairebé visibilitat política. Però la trama ha continuat creixent, i aquesta mateixa setmana l’actual alcalde Barcelona, Jaume Collboni, advocava per pensar en la necessitat de vertebrar d’alguna manera la regió metropolitana de Barcelona, un territori que s’estén des de Vilanova fins a Mataró arribant fins a Sabadell i Terrassa i en què viuen 5,5 dels 8 milions de catalans. Per moltes dificultats que tingui, estem davant un d’aquests casos en què cal elevar a la categoria de normal a les institucions el que és normal al carrer, com va dir en el seu moment Adolfo Suárez.

Publiquem una evidència d’aquesta realitat com és el mapa de la seguretat a l’àrea metropolitana de Barcelona. En general, la criminalitat s’ha contingut malgrat la proliferació de notícies falses llançades des de la ultradreta i malgrat la complexitat de vegades ignorada des de la ultraesquerra. L’actual conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena està abocat en aquest afany, però com va assenyalar la primavera passada l’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, les policies municipals haurien d’arribar a un nivell més alt de coordinació, ¿una policia metropolitana?, per no haver de desistir quan el delinqüent canvia de municipi gairebé sense saber-ho. De la mateixa manera que Madrid no és Espanya, ningú pot pretendre que Barcelona sigui Catalunya. Però alguna cosa s’ha de fer.