Deu claus per entendre la segona investidura, per Albert Sáez

1) No es creguin que hi ha cap pacte tancat fins que no sentin la paraula ‘amnistia’ o similar sortir dels llavis de l’encara president del Govern. 

2) Mentre des de Junts només s’emetin els tuits de Puigdemont, pensin que hi ha possibilitat d’acord.

3) No donin res per fet fins que no sentin confirmar-ho als portaveus dels sis partits implicats (set si comptem Podem); tots volen i necessiten sortir a la foto.

4) Preparin-se per escoltar una bateria d’eufemismes. Com més exagerats siguin, més a prop seran de l’acord.

5) Atents a la guerra de les enquestes, fixin-se sempre en qui les fa, quin marge d’error tenen i comparin amb el que els mateixos enquestadors van publicar abans del 23J.

6) Desconfiïn de l’exhibicionisme d’alguns partits i d’alguns dirigents. Els més implicats en la negociació són els que menys parlen.

7) Els juristes, com els epidemiòlegs, són humans i humanes són les seves opinions, que poden ser tècnicament impecables, però que no estan exemptes del seu biaix ideològic.

8) No confonguin els seus desitjos com a electors amb l’evidència dels fets.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

9) No es deixin portar per l’excitació mediàtica. Cada dia no hi haurà un pas significatiu en la negociació.

10) No es deixin portar per les conjectures. Cenyeixin-se als fets verificables. Les vaques no volen, ho digui qui ho digui.