La comprensió lectora, una gran assignatura pendent

Malauradament, la manca d’hàbit lector de l’estiu també s’allarga durant el curs i d’aquí els baixos nivells de comprensió lectora que estudi rere estudi es repeteixen. El passat mes de maig es publicaven els resultats de l’estudi PIRLS, que evidenciaven que a Catalunya, els nivells de comprensió lectora estan molt per sota del desitjable: el 30% dels estudiants de 4rt de primària tenen un nivell baix o molt baix de comprensió lectora.

I les conseqüències no son lleus. No tenir un bon nivell de comprensió lectora és una barrera en l’accés als coneixements escolars, però també en l’accés a una trajectòria personal, social i professional satisfactòria. Perquè entendre el que llegim és essencial per gaudir d’un text literari però també per poder desxifrar l'enunciat d’un problema matemàtic o per demanar cita per anar al metge.

A més, com que la tendència ve de lluny la tenim enquistada. Calcificada. Assimilada en el sistema. I correm el risc de naturalitzar-la i d’assumir que aquest mal no es pot curar. Acceptarem amb normalitat que un de cada 3 dels nostres infants, tot i passar per l’escola i disposar de biblioteques públiques a l’abast, no son competents en lectura?

I és que no va només d’escola ni del nombre de biblioteques disponibles. La lectura és un hàbit i, com tot hàbit, perquè es consolidi cal practicar-lo en moments, contextos i companyies diverses. Per això els experts ens diuen que és tan important llegir a casa amb els nostres fills i filles; perquè si els nostres infants només llegeixen a l’escola, la cosa no funciona.

Tanmateix, sembla que encara som lluny d’entendre que aquí la responsabilitat és compartida i que no podem deixar als i les mestres soles en aquest repte. Hem de reivindicar que l’escola disposi de mitjans per apropar la lectura als infants amb més i millors biblioteques escolars (molt maltractades en els darrers anys, per cert) i més i millor acompanyament del professorat perquè pugui dissenyar i implementar projectes educatius en els quals la lectura tingui un lloc central. Però també hem de pensar en altres aliances i desenvolupar programes de dinamització lectora per a infants no lectors a les biblioteques, programes de lleure i lectura a les entitats socials o programes per a les famílies que disposen de menys recursos perquè, lluny de culpabilitzar-les, tinguin les eines per acompanyar als seus fills i filles.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Sortosament, ja hi ha molts actors a Catalunya que des de fa temps treballen amb l’objectiu d’apropar la lectura a l’àmbit quotidià. Alguns ajuntaments han incorporat educadors socials a les biblioteques públiques, algunes escoles han començat a desenvolupar tallers per apropar la lectura a les famílies i ja son moltes les biblioteques que duen a terme programes de voluntariat lector per a infants que els costa llegir.

Tenim una gran assignatura pendent com a país i ens hi juguem molt, així que no podem deixar perdre un altre curs. Cal apostar per fer créixer i donar eines a totes aquestes iniciatives i propostes per assegurar que arriben a tots els municipis i a tots els infants: no esperem a que unes noves dades negatives ens posin un mirall al davant i, de nou, no ens agradi allò que hi veiem.