A contrallum Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’huracà intern
En general, quan jo estic bé, el món està malament, i no només malament perquè hi hagi fam i guerres, etcètera, sinó perquè es troba sol
Des de la finestra, veig que els arbres s’agiten amb desesperació, com si volguessin arrencar-se de la terra a la qual es mantenen amarrats i sortir corrents. Suposo que és a causa del vent, però el vent, amb la finestra tancada, no se sent. Significa que, quan les branques tremolen, jo poso el vent per justificar aquest estremiment. Em suggestiono amb la idea i dubto si sortir o no a fer comprovacions. Però no em moc. Em decebria que tots aquests sotracs els provoqués l’aire quan sobren raons perquè la vegetació es desesperi. Prefereixo imaginar que el món està allà fora tan desesperat com jo aquí dintre. La desesperació del món i la meva no sempre coincideixen. En general, quan jo estic bé, el món està malament, i no només malament perquè hi hagi fam i guerres, etcètera, sinó perquè es troba sol.
El món està sol i alguns dies té febre i inflor abdominal. Diuen per la tele que una de les consultes més freqüents a internet és aquesta: ¿per què hi ha inflor abdominal després de menjar? Hi ha milions de persones preocupades per l’assumpte, com si els anés l’existència en això. Cap existencialista s’ha fet mai aquesta pregunta. Sartre no va parlar dels seus problemes digestius, tot i que sí del seu estrabisme, en una autobiografia magnífica, titulada ‘Els mots’, que vaig llegir fa anys i que rellegiria de nou si fos capaç de trobar-la.
Entretots
De l’arbre més pròxim a la finestra se n’acaba de desprendre una branca, suposo que per pura desesperació. Al caure ha arrossegat un bon tros de l’escorça del tronc, i l’ha deixat parcialment despullat. El cel s’ha posat negre i vermell alhora, de manera que la llum ha canviat com si un cap d’il·luminació hagués decidit accentuar l’aspecte terrorífic i fascinant del paisatge. Continuo imaginant que no és el vent, sinó el neguit. A la nit, a les notícies de la tele, després de parlar de nou de la inflor abdominal, diuen que la Península està sent travessada per un huracà. Però l’huracà és el que portem dins. Tanco els ulls i escolto el bramul del vent a l’interior del meu pit.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
