NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Abascal, Díaz, Nogueras: no som xarxes socials

1
Es llegeix en minuts
Abascal, Díaz, Nogueras: no som xarxes socials

Avui que acaba la campanya, permetin-me que els expliqui algunes de les coses que no es veuen. Feijóo no ha sigut l’únic candidat que ha incomparegut. Si repassen aquests dies les hemeroteques, les fonoteques i les videoteques, veuran que els candidats han pres per costum no acudir a les entrevistes en els mitjans que consideren poc propicis. L’excepció ha sigut Pedro Sánchez, que ha necessitat confrontar-se amb l’antisanchisme per construir el pedrisme. A la cita d’EL PERIÓDICO i de Prensa Ibérica han fallat Yolanda Díaz, Santiago Abascal i Míriam Nogueras. Seria injust col·locar-los en la mateixa balança. Els uns són menys de dretes, i els altres, més nacionalistes. Sí que hi ha una cosa que els uneix. S’han acostumat als monòlegs de les xarxes socials i dels debats encotillats de les televisions que controlen i fa l’efecte que no els agrada dialogar, conversar. En uns casos el símptoma d’aquesta dinàmica són les queixes que comuniquen amb frases de l’estil «aquest no era el titular» o no donaré una entrevista a un mitjà en el qual escriu aquest o aquell. De manera que no es deixen entrevistar allà on pensen que no poden controlar el seu missatge. Una pena per a ells i un honor per als que defensem el periodisme, preguntar i repreguntar. En honor a la veritat no són els únics que es deixen portar per aquesta dinàmica de pretendre que el periodisme es comporti com les xarxes socials i sigui una mera suma de monòlegs. D’altres envolten l’entrevistador amb un núvol d’assessors per encotillar-lo o prefereixen la interlocució dels dircom a la dels periodistes. El periodisme no només es perverteix per la imperícia dels professionals, els conflictes de les empreses o el mal gust del públic, també els protagonistes de la política, l’economia o la cultura pressionen a la baixa per domesticar-lo i posar-lo al seu servei com fan amb les xarxes i les plataformes. Afortunadament, sentim l’escalf de l’audiència que ens empeny a mantenir-nos inamovibles. Però, de tant en tant, cal explicar el que ens passa i per què ens passa. Segur que a partir de dilluns, Díaz, Abascal i Nogueras justificaran els seus resultats electorals apel·lant a la persecució dels mitjans, però van ser ells els que no hi van acudir.