Apunt
La macro i la micro
Ocupació, preus i tipus d’interès són les variables que més influeixen en les percepcions dels agents econòmics
L’economia espanyola pateix greus problemes de fons des de fa molts anys: posseeix la taxa d’atur més alta de la zona euro (el doble que la mitjana), acumula un elevat volum de deute públic (per sobre del 110% del PIB) i dona baixos nivells de productivitat. No obstant, en els últims trimestres, aquests mals endèmics, agreujats per la pandèmia i la guerra a Ucraïna, han evolucionat de manera positiva. L’economia espanyola creix molt per sobre de la dels socis de la zona euro; ja s’ha retallat la meitat de l’excés de deute provocat per la pandèmia; l’ocupació millora de manera decidida en quantitat i qualitat (amb l’ajuda de la reforma laboral); la taxa d’inflació ha cedit fins als nivells més baixos de la zona euro; creix la inversió estrangera i les empreses espanyoles guanyen competitivitat davant l’exterior.
La qüestió és com pot influir aquest còctel macroeconòmic en les decisions de vot de cara al 23J i la resposta és que, possiblement, els electors, a l’hora d’acudir a l’urna, es deixin portar més per les seves impressions (no pas dades) microeconòmiques.
Notícies relacionadesQuan es tracta de la micro, les variables que més influeixen en les percepcions dels agents econòmics segurament són l’ocupació i els preus. La millora de l’ocupació, en quantitat i en qualitat, ha contribuït que les famílies vegin créixer el seu nivell de renda i això podria ajudar les formacions del Govern. No obstant, la inflació i la pujada dels tipus d’interès han erosionat molt els ingressos de les famílies i ha fet que milers d’elles no puguin arribar a final de mes. Segons el Banc d’Espanya, la xifra de llars en aquesta situació ha pogut augmentar en gairebé 400.000, fins acostar-se als 1,7 milions de famílies. A més, l’actual procés inflacionari –d’aliments i d’energia– pesa més a les llars on el nivell d’ingressos és més baix.
El Govern ha reaccionat amb un ampli desplegament d’ajudes públiques (47.000 milions d’euros en dos anys), però les dificultats per arribar a final de mes pesen, i molt.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
