El porta a porta importa

A Torrelles de Llobregat, la primera població catalana a posar en marxa aquest sistema, la història retrocedeix fins al 1996 quan de la mà del Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) es posa en marxa el model Residu Mínim, incloent el porta a porta de la matèria orgànica i el paper i el cartró. En el cas de Llagostera, s’iniciava l’any 2004, com a primera població del territori gironí, gràcies a un projecte formulat i desplegat per l’Associació Naturalistes de Girona.

El PaP és una veritable revolució pel que fa a l’èxit del reciclatge. A Llagostera, en tan sols un any d’aplicació –i quan encara no cobria tota la població–, la recollida selectiva ja superava el rebuig. L’any 2006 la separació de residus ja arribava al 64% i ha seguit creixent fins al 70% el 2021. És l’èxit d’un petit poble de 8.300 habitants, però que explica molt bé què significa el porta a porta allà on arriba. D’una banda, provoca un salt gairebé immediat en la proporció de residus que en lloc d’acabar en abocadors o incineradores (amb el cànon de residus subsegüent), passen a ser matèries circulars d’ús indefinit. De l’altra, instaura una cultura ambiental que traspassa colors polítics. Quelcom que en un inici va ser motiu de recel i confrontació, s’ha consolidat al llarg de 6 legislatures amb 4 partits polítics diferents.

El 2023, el PaP pot esdevenir hegemònic com a model de gestió de residus municipals amb la nova llei en preparació. Tanmateix, les més de dues dècades d’implantació a Catalunya, van més enllà i deixen algunes lliçons que poden ser extrapolables a altres accions necessàries en la lluita contra l’emergència climàtica.

La generació porta a porta

Notícies relacionades

Catalunya s’estanca en la gestió de residus: més del 50% no es recicla

La visió del ‘cash’

Les reticències inicials al canvi i la inèrcia a seguir apostant pels models clàssics es veuen substituïdes en pocs anys per la valoració d’un model que és més còmode (la gent ho deixa a la porta de casa), més net (s’eviten contenidors enormes plens de tota mena de deixalles), més barat (Torrelles és el municipi que té una taxa Metropolitana de Residus més baixa, 1/3 de pobles veïns amb la mateixa població) i sobretot més sostenible (fins i tot es genera un cert orgull de poble quan es veu les xifres de recollida selectiva comparada amb altres municipis). Té un efecte pedagògic enorme. Les deixalles s’acumulen i no «desapareixen» per art de màgia com en altres sistemes, i això provoca canvis en el consum. Ha creat la «Generació Porta a Porta». Nois i noies que només han conegut aquest sistema, es posen les mans al cap quan veuen altres models amb un impacte major sobre el medi.

Malgrat tot, també hi ha reptes de cara al futur. D’una banda, res està consolidat si no es defensa. Hi ha moviments constants de determinats grups econòmics per desvirtuar el model i tornar als contenidors, difonent informació errònia, presentant esmenes a qualsevol llei que afavoreixi aquesta opció; fins i tot promovent premis de presumpta «sostenibilitat» a models que no posen en perill els seus interessos empresarials… De l’altra, la manca de transparència en els costos econòmics i ambientals de la recollida i el tractament de residus no ajuda a explicar de forma nítida els avantatges del model PaP respecte d’altres sistemes. Cal avançar en aquest aspecte i potenciar la introducció de models de pagament per generació (que pagui més qui més residus generi). El porta a porta, importa. Defensem-lo.