Àgora Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’antisemitisme en el PSOE de Sánchez no és anecdòtic
La jueva ha sigut l’única minoria que s’ha vist maltractada per un Govern que es preava, precisament, d’hiperlegislar en favor de qualsevol col·lectiu subjecte de discriminació
Fa unes setmanes va ser trista notícia la presidenta del PSOE de Sevilla, Amparo Rubiales, per emetre comentaris antisemites contra Elías Bendodo, dirigent del PP, en què el qualificava de «jueu nazi». La pressió de l’opinió pública va obligar a dimitir la històrica personalitat socialista. En el moment de la seva dimissió res sembla indicar que Rubiales hagi arribat a comprendre, molt menys a acceptar, que una disputa política no pugui meritar un atac d’una baixesa moral extrema, no només contra una persona concreta, sinó contra la minoria jueva, ja que era la identitat hebrea de Bendodo el que s’utilitzava per atacar-lo d’una manera tan feridora i miserable.
Entretots
Tot això es podria quedar en un fet aïllat, anecdòtic o puntual. No és així. Assistim, en realitat, a un altre episodi d’una constant de la coalició que ha recolzat el president Sánchez: la jueva ha sigut l’única minoria que s’ha vist maltractada per un Govern que es preava, precisament, de sobrerepresentar i hiperlegislar en favor de qualsevol col·lectiu que pogués ser subjecte de discriminació. I això que, en el cas de l’assetjament i la intimidació als jueus, aquest perill és històricament objectiu i amb una activitat present contrastable.
Institucions i fons públics
Perquè no s’ha d’oblidar que sota la seva majoria, per molt que amb gestos s’intenti amagar-ho, moltes institucions públiques, governs locals i fons pressupostaris dels contribuents espanyols s’han posat al servei de la fustigació a persones que, per la seva identitat jueva, o per proximitat a aquest col·lectiu, mostraven d’una manera natural la seva simpatia cap al col·lectiu jueu que representa Israel. L’Estat abandonava així la seva exigible neutralitat davant l’administrat i penalitzava un petit grup de ciutadans per una qüestió purament identitària.
En aquest període, l’Ajuntament de Barcelona va convidar la ciutat i va homenatjar una famosa terrorista, dirigent en l’actualitat d’un sanguinari grup que, avui dia, assassina persones jueves allà on es trobin del món. Cap dels quatre grups majoritaris del consistori es va queixar.
En ajuntaments i regions els grups polítics que governen Espanya han proposat i executat accions de boicot que exclouen de la vida econòmica, política i cultural persones associades a les comunitats jueves. Només a elles se’ls exigia denunciar públicament un Estat, Israel, per no veure minvada la seva vida civil plena. Només s’ha exigit això a ciutadans amb una certa identitat i només als relacionats amb l’Estat jueu. L’únic estat jueu.
El Partit Socialista i els seus socis han normalitzat aquests comportaments que sembla que han passat inadvertits a la resta de la població. S’ha naturalitzat que, sota la màscara d’un anomenat «antisionisme» s’apliquin els clixés i els libels clàssics de l’antisemitisme més ranci contra els ciutadans jueus espanyols des de programes de televisió de líders que han acabat sent vicepresidents del Govern. I resulta particularment dolorós per aquests ciutadans que aquestes activitats excloents s’hagin fet gràcies a les abundants aportacions, a les subvencions milionàries, que ajuntaments, comunitats i organismes del Govern d’Espanya han atorgat a grups que tenen com a finalitat, precisament, fomentar aquesta fustigació a la comunitat jueva espanyola. Tots aquests grups són pròxims als partits polítics que recolzen el Govern de Sánchez.
Els tribunals han parlat en més de 80 sentències, el Tribunal Suprem ha declarat aquestes accions des del poder com a inconstitucionals i discriminatòries. És tràgic i dolorós que ciutadans espanyols membres d’un col·lectiu hagin de recórrer als tribunals de justícia per protegir-se del seu propi Govern i de la seva hostilitat.
En aquest període, l’Assemblea de Madrid va exigir al Congrés els Diputats que adaptés la legislació nacional en matèria de subvencions, de contractes públics i d’associacions perquè grups que fomenten accions antisemites fossin exclosos de la institucionalitat i de l’accés a ajudes públiques. I, tot i que el Congrés dels Diputats va aprovar aquesta moció amb àmplia majoria, la realitat és que la coalició de socialistes, amb l’esquerra neocomunista i amb alguns grups nacionalistes ha impedit que aquesta mesura fonamental, bàsica, d’higiene pública i democràtica, hagi entrat en vigor.
Alguns diran que el Govern d’Espanya ha aprovat un pla nacional de lluita contra l’antisemitisme. És un pla a què l’obligava la Unió Europea, però el Govern s’ha ocupat que la seva substància i la seva efectivitat es desactivi completament a l’obviar, precisament, les activitats més òbvies, les estratègies més perilloses d’incitació a l’odi i d’exclusió efectiva: les fomentades pels seus partits i consentides, quan no avalades, pel Govern.
Els ciutadans tenen dret a tenir opcions electorals d’esquerra que no els avergonyeixin. Després de creuar tantes línies vermelles, hem de concloure que la deriva sectària antijueva de l’esquerra espanyola i del Partit Socialista només podrà ser revertida després d’un profund procés de renovació que elimini de posicions de lideratge les persones que han participat entusiàsticament en aquest lamentable procés de degradació de la nostra vida democràtica en què els jueus han sigut, com sol ser habitual, el canari de la mina.
