NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Von der Leyen i el 23J

1
Es llegeix en minuts
Von der Leyen i el 23J

La marea blava no és només una tendència a Espanya. La UE ara ja no és una cosa només de conservadors i socialdemòcrates sinó que les forces de la dreta més populista, que inclouen la ultradreta tradicional, pesen més. Una de les últimes coses que va fer la gran Angela Merkel va ser col·locar Ursula von der Leyen al capdavant de la Comissió Europea amb el suport dels socialistes mentre que quedaven fora del pacte extremistes com Orban. Però des d’aleshores les coses s’han agreujat. La inflació i la guerra a Ucraïna han donat ales als populistes malgrat la bona gestió que va fer aquesta Comissió de la pandèmia, especialment en el tema de les vacunes i de l’estabilitat financera. Sembla difícil que, després de les eleccions europees de l’any vinent, l’esquema de govern de la UE es repeteixi. L’ala dura del PP i la dreta populista han guanyat terreny a països com Itàlia. Només Espanya i Alemanya són feus socialdemòcrates entre els estats amb un pes decisiu. En aquest context, és difícil que Von der Leyen repeteixi com a candidata a la presidència de la Comissió, podria passar com amb Jacques Santer, que només hi va estar un mandat. La presidenta actual del Parlament, Roberta Metsola, és la candidata de l’ala dura.

Una de les poques possibilitats que Von der Leyen repeteixi és que Pedro Sánchez continuï al capdavant del Govern d’Espanya. Han sigut aliats molt ferris malgrat no pertànyer a la mateixa família ideològica. Von der Leyen no ha sigut gens còmplice d’Alberto Núñez Feijóo, que no ha protegit prou i pel qual gairebé mai ha mogut un dit. Remeiar aquest distanciament seria una segona possibilitat de supervivència per a l’actual presidenta, jugant la carta de ser la candidata dels països grans del Sud i dels petits davant l’ansietat dels frugals de tornar a instaurar les regles fiscals i acabar amb els estímuls fiscals per recobrar el control del dèficit i del deute ara que pràcticament està mutualitzada.