Hazard, més pena que glòria

«Fa tres anys que descanso, encara tinc energia», va confessar Hazard, com si res, en una entrevista al seu país. Quina manera de definir el seu pas pel Reial Madrid. El belga va costar 100 milions d’euros fa cinc anys. Un preu d’autèntica figura, que ho era en aquell moment, imparable amb el Chelsea en la Premier League, però els seus números a Espanya van anar minvant de manera escandalosa.

Es recorden poques davallades de rendiment tan grans d’un jugador de primer nivell. Primer, les lesions, recurrents, que el van martiritzar sempre que intentava tornar. Després, i això és el més greu, una certa deixadesa que va acabar apartant-lo de la titularitat i el va condemnar als minuts de les escombraries en el millor dels casos. Els dos últims anys no comptava per a res, i fins i tot Mariano entrava al camp abans que ell. La veritat és que els gimnasos sempre li han provocat al·lèrgia, com ell mateix ha confessat en alguna ocasió, i la dieta és una cosa que porta amb dificultat. I així és molt complicat, per no dir impossible, mantenir el nivell d’exigència d’un club com el Reial Madrid.

Un gran fiasco

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Hazard ha sigut un dels grans fiascos de Florentino. Va arribar com la gran estrella després de la sortida de Cristiano, però al Madrid s’ha diluït com un terròs de sucre. Ni l’operació en què se li va treure la famosa placa va servir per millorar la seva complexa situació. El seu nivell era als antípodes del jugador elèctric, regatejador, que desbordava i enlluernava a Anglaterra i amb la selecció belga. I el pitjor era l’actitud. No jugava, però tampoc feia mala cara. Ni tan sols s’enfadava. De la banqueta a casa.

En pretemporada sempre transmetia la confiança de tornar a ser el d’abans, semblava que ho podia aconseguir en algun moment, però ni Ancelotti ara ni Zidane en el seu moment el van veure en condicions. Tampoc es plantejava buscar una sortida fins fa dues setmanes, còmode en el seu ostracisme. Al final, el Madrid va negociar la seva sortida pagant-li la meitat de la fitxa de l’any que li quedava i va aconseguir deslliurar-se d’ell. Ara diu que han sigut anys molt durs, però és evident que Hazard ha sigut un futbolista conformista, gens ambiciós i que va assumir la seva caiguda al Madrid amb una tranquil·litat sorprenent. Que tingui sort.