Escenaris per a Barcelona

El candidat socialista no contempla cap acord que no passi per ostentar la vara d’alcalde. El que li semblava més lògic, amb els Comuns i Esquerra, per ara es dibuixa com a inviable per la negativa de Colau i per la inclinació aparent d’Esquerra de recolzar Trias a l’alcaldia per reforçar la presència institucional de l’independentisme. Tampoc és clar que amb això els de Maragall guanyin res més que quota de poder, cosa de què van sobrats. A partir d’aquí, les opcions es redueixen molt a un suport per passiva del PP o fins i tot de Vox per la via d’assegurar un alcalde constitucionalista, una possibilitat molt remota si Colau recull l’acta de regidor. La seva renúncia seria tornar als socialistes el favor que li van fer aplanant el vot de Manuel Valls.

L’argument esgrimit per Colau que han quedat pràcticament empatats amb Collboni amb 9 i 10 regidors per repartir l’alcaldia és aplicable al candidat del PSC i al de Junts amb 10 i 11 electes. La diferència és que ells dos sols s’asseguren una majoria estable de govern que podria fer front a grans projectes si es defugissin assumptes com el tramvia i la independència. Però en política el millor és enemic del que és bo.