NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

1
Es llegeix en minuts
Tríptic de Barcelona

Ferran Nadeu

Es parla molt aquests dies de com acabarà la investidura del nou alcalde de Barcelona. Ens ho demanen als periodistes i el més honest que podem dir és que els polítics sembla que no ho han decidit. La gent menys polititzada ho considera fàcil: si ha guanyat Xavier Trias, que governi Trias. Compta amb 11 regidors d’un total de 41. L’any 2011 ja va suar la cansalada per governar amb 14 regidors al seu equip, uns dels quals era un treballador infatigable com Joaquim Forn. L’exalcalde ha sigut sincer quan ha dit que li agradaria governar amb el PSC i Esquerra, amb els quals sumaria 26 regidors, una sòlida majoria absoluta però sotmesa a algunes tensions, tant en l’eix nacional com en l’ideològic. Si ha de triar entre un d’aquests partits, possiblement Trias prefereixi Collboni, amb qui s’asseguraria una majoria absoluta de 21, abans que amb Esquerra, ja que amb 16 poc es pot fer, seria compartir el poder per res i tindria 19 vots en contra per a qualsevol cosa. La convocatòria anticipada de les eleccions generals fa que gairebé la millor opció per a Trias ara sigui sortir elegit com el cap de la llista més votada. Sense pactes. La primera gran votació en la qual necessitaria 21 regidors serien els pressupostos, al final de la tardor. Trias ho té fàcil: quedant-se quiet i ballant amb uns i d’altres perquè no pactin en contra seu en té prou.

Collboni, per la seva banda, compta d’entrada amb 19 vots (els seus i els dels Comuns), només a dos de la majoria absoluta que, al contrari que Trias, necessita des del minut u perquè no és la llista més votada. I aquests que li falten els els poden donar Esquerra, el PP o Vox. La primera opció, poc probable, i les segones poc desitjables per al dia a dia de després. Esquerra, doncs, és l’objecte del desig. Amb Trias pot agafar cadires però perdre influència. Amb Collboni és tornar a les fórmules de les èpoques dels alcaldes Maragall, Clos i Hereu. Alguns han posat al socialista el caramel a la boca a canvi de compartir l’alcaldia, cosa que també podria fer, si volgués, Trias. Les negociacions s’allarguen pel recurs de Vox. Ja ho veurem.