Projecte a les Tres Xemeneies Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Prudència, prudència
Em pregunten l’opinió sobre el complex audiovisual del Besòs que s’ha de construir a l’entorn del que era la central tèrmica, més conegut com Tres Xemeneies, al costat de la desembocadura del riu Besòs, a Sant Adrià. En altres paraules, la meva opinió és incompleta a falta de les dades reals que no tinc, però sí que crec que és possible una aproximació.
Abans d’escriure contrasto les meves opinions amb les de José Luis Muñiz, director de Producció de RTVE, i són bastant coincidents. ¿Fan falta platós a Catalunya? Aparentment no, però no és exactament així. D’una banda, hi ha els de TV3, que són els més ben explotats de tot Espanya. En aquesta classificació podríem afegir els de BTV. Una mica per darrere hi ha els de RTVE, on la seva càrrega d’ocupació és òptima, tot i que el plató número 6 està temporalment desocupat. Al centre de Sant Cugat, que aquest mes fa 40 anys, hi ha un edifici sense acabar i que ha de ser demolit per problemes d’enginyeria, cosa que no permet una planificació plena de tots els mitjans. Si aquesta planificació de mitjans per part de les diferents cadenes canviés es podrien necessitar més centres de producció.
Anem una mica més enllà: són platós d’una superfície entre 300 i 1.000 metres quadrats, prou per produir informatius, magazins, concursos... però no per a un determinat tipus de programes d’entreteniment. També hem de comptabilitzar els dos estudis de 1.200 metres quadrats de Terrassa (en un s’ha fet l’últim programa de Júlia Otero), el de 600 i el de 300 metres quadrats. Avui són necessaris platós que van des de 1.200 a 2.000 metres quadrats i d’aquests gairebé no en tenim a Catalunya o en la totalitat de l’Estat. A més, aquests programes exigeixen públic en directe dins l’estudi.
Si ens fixem en l’últim Festival d’Eurovisió celebrat a Liverpool, al Regne Unit, el pavelló M&S Bank Arena tenia una capacitat per a 10.000 espectadors i només l’escenari per a les actuacions tenia una superfície de 450 metres quadrats, amb 220 metres de pantalles led giratòries independents, més de 700 rajoles led i més de 1.500 metres de llums led. La càmera que donava un pla general des de darrere presentava una proporció de 1:15, és a dir, els artistes tenien per sobre 15 metres d’alçada i l’òptica de la càmera els retratava perfectament.
Entretots
Aquests estudis de gran superfície també són utilitzats per a la ficció i instal·lar diferents sets i ambients on retratar la història. No obstant, jo recordo haver vist platós de telenovel·les a Veneçuela i Colòmbia de 300 metres. Potser s’hauria de tenir en compte una planificació global de tots els centres de producció. Els millors estudis audiovisuals espanyols són a Alacant, els de la Ciutat de la Llum. Es tracta d’un complex de 320.000 metres quadrats de superfície amb 11.000 metres quadrats de platós per rodar interiors, més de 15.000 metres de magatzems i tallers de construcció de decorats, 16 hectàrees de zona de rodatge en exteriors i 3 edificis amb camerinos, sales de maquillatge, perruqueria i oficines, i tots els serveis de suport a la producció. Té també un gran tanc d’aigua marina per rodar seqüències d’alta mar. Aquesta piscina-plató només es repeteix a Xipre i al Regne Unit. Tot això a l’abast... d’un tren o avió.
Quan llegeixo que l’estructura financera serà publicoprivada crec necessari recordar el que ha passat a la Ciutat de la Llum. Una denúncia a Brussel·les d’un altre competidor, els Pinewood britànics, va fer que els estudis d’Alacant hagin estat tancats gairebé 10 anys. Per tant, benvinguda sigui la iniciativa, però tota prudència jurídica, financera i estructural és poca.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
