La Tribuna

Les víctimes de Netflix

La decisió de Warner d’estrenar en ‘streaming’ les seves apostes per al 2021 és un avís per a navegants: Hollywood i Wall Street posen les seves esperances en el visionament a casa

3
Es llegeix en minuts
ICULT PELICULA DUNE

ICULT PELICULA DUNE

Quan un viatja a Burbank, al nord de Los Angeles, a la seu deWarner Brosi decideix embarcar-se en un ‘tour’ pels Estudis, sortirà encantat d’haver conegut les intimitats de Harry Potter, tot i que els films van ser rodats al Regne Unit. Va ser el 1999 quan la Warner va prendre la decisió –difícil– de comprar en un contracte supercomplex els drets de les quatre primeres novel·les de J.K. Rowling per dos milions de dòlars, triar un guionista –Steve Kloves– i un director. Van negociar ni més ni menys que amb Steven Spielberg però no van arribar a un acord perquè volia fer un film de dibuixos animats.Res és fàcil a Hollywood.

Com tampoc ho era a principis dels 50 del segle passatquan la indústria de Hollywood va haver de competir amb la televisió.Jack Warner, un dels fundadors de l’estudi, era el més reticent dels caps de Hollywood a participar en el joc. Al final va vendre a la TV la sèrie ‘Warner Brothers Presents’ amb històries dramàtiques de 50 minuts de durada i tràilers de 10 minuts sobre les estrelles i films de Warner. Però aquestes dues decisions van serpròpies del negoci,internes des de la perspectiva de la Warner Bros.

Ara,la pandèmia de la Covid-19 ha sacsejat la Warneri els altres estudis. Segons José Luis Ventura, analista, la Warners’ha hagut d’adaptarestratègicament per ser més flexible a un entorn desconegut fins ara. Ha d’aprofitar al màxim els seus recursos i posicionar-se en una situació favorable per crear valor.

Els estudis de Hollywood o els grans conglomerats de TV es regeixen no pels gustos del públic sinó perles cotitzacions a la borsa.La Warner va decidir arriscar amb l’estrena de‘Tenet’,mentre les altres productores guardaven els seus films. El resultat no va ser bo, sobretot als Estats Units.La taquilla va donar 34,7 milions de dòlars mentre que el film en va costar 205,sense comptabilitzar les despeses de màrqueting. A Wall Street no li agraden aquests resultats. D’aquí la necessitat d’avançar els ingressos –i augmentar-los– ambl’explotació conjunta a les pantalles grans i casolanes dels 17 títols de l’any vinent. Aquí tenim la seqüela d’‘Escuadrón suicida’de James Gunn,‘Godzilla contra Kong’d’Adam Wingard,’Dune’ de Denis Villeneuve, ‘Matrix 4’de Lana Wachowski,‘Cry Macho’de Clint Eastwood i protagonitzada per ell mateix, ‘En un barrio de Nueva York’de Lin-Manuel Miranda, ‘Expediente Warren: Obligado por el demonio’de Michael Chaves, ‘Space Jam: a new Legacy’de Malcolm D. Lee i una preqüela, la de ‘Los Soprano’ titulada‘The Many Saints of Newark’ d’Alan Taylor. Gairebé res.

Notícies relacionades

Però possiblementhi ha una altra raó i sigui la de més calat.Mentre els inversors dirigeixen els seus passos cap aNetflix i la Disney, la plataforma de la Warner, HBO Max, no té l’atractiu d’aquestes dues. Com sigui, cal modificar la seva posiciótot i que sigui deixant les sales en bolquers.AT&T, propietària de la Warner,vol que HBO Max sigui un competidor de Netflix.Però els números els separen. Mentre Netflix té gairebé 275 milions d’espectadors a tot el món, HBO en té 38 milions, dels quals només 8,6 han activat HBO Max. Per si això no fos prou Jason Kilar, director executiu de Warner Media, ha declarat al ‘New York Times’ que tot i que s’acabés la Covid-19 demà,ells seguirien amb els seus plans. La Warner ha decidit sacrificar els seus ingressos en taquilla,la rendibilitat immediata dels seus estudis, la dels seus productors i la dels cineastes (a percentatge de les recaptacions) a canvid’augmentar la rendibilitat d’HBO Max.Si ho han aconseguit Netflix i Disney, ¿per què no ho han d’aconseguir ells?

Un avís per a navegants:Hollywood ha posat les seves esperances en la descàrrega de pel·lícules i en el visionament a casa.A més, les sales han desaparegut de moltes ciutats de tipus mitjà i del centre de les grans urbs. Madrid i Barcelona en són un bon exemple. Tot i que només sigui un pla per només un any, tot i que els títols només estiguin un mes a HBO Max, tot i que Universal els deixi les sales dels EUA tres setmanes en exclusiva, la veritat és ques’ha acabat la protecció per a les sales de cine.