La relliscada Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Yolanda Díaz i Feijóo, dos contra el rellotge

2
Es llegeix en minuts
Yolanda Díaz i Feijóo, dos contra el rellotge

Quina inquietud saber si Yolanda Díaz aconsegueix inscriure una coalició electoral amb certa presència per a les pròximes generals abans que acabi el termini, és a dir, abans d’aquest divendres a la mitja nit. Tic-tac. No es vivia un suspens semblant des de la famosa sèrie ‘24’, en la qual l’agent Jack Bauer resolia a contrarellotge situacions a priori impossibles. Cada capítol d’infart durava una hora, i cada temporada, un dia, que era el termini donat per les forces del mal per acabar amb la democràcia americana. No només el protagonista, encarnat per l’actor Kiefer Sutherland, era ros i carismàtic com la vicepresidenta econòmica d’Espanya, sinó que, igual que ella, es passava bona part de les trames lluitant contra els seus. Els pals a les rodes dels propis obliguen a malgastar més energia que les amenaces despietades a la seguretat nacional. Jack Bauer, un heroi de la cadena ultradretana Fox, solia acabar triomfant amb puntualitat, després de neutralitzar focs amics i enemics. A ell no li hauria passat el fiasco de les esquerres en les autonòmiques andaluses, que per molt discutir van arribar tard per presentar una llista conjunta i en van sortir esquilades. Perquè, si al Jack li esclatava la bomba, la sèrie desapareixia de la graella i bon vent i barca nova. Aquesta pressa de l’heroi no es pateix en política, on és fàcil apoltronar-se i pensar que, bé, no importa tant córrer cap a la llum, ja guanyarem la temporada que ve, perquè per això som els bons. Potser per falta d’instint de supervivència, els diferents partits progressistes estan immersos aquesta setmana en un embolic de negociacions que no surten, acusacions velades, declaracions creuades, vetos, silencis inoportuns i indecisions diverses, mentre es compleix el termini legal per presentar-se junts a les eleccions anticipades del 23J. Amb el marc incomparable, a més, del fracàs electoral de Podem, la desaparició de facto dels seus líders orgànics i Pablo Iglesias enredant i sembrant la zitzània, com a bon tertulià. Donen per fet que la ‘protagonista’ acabarà tallant el cable salvador en l’últim segon. Si Yolanda Díaz, amb l’armilla antibales feta pols, arriba al cap de setmana amb una llista perquè li posin el segell a la finestreta corresponent, serà un miracle.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Immediatament haurà de posar una veu única i creïble a la gàbia de grills de la qual surt, i quadrar un programa que no molesti a ningú i que alhora resulti una alternativa al bipartidisme, que vol ressorgir de les seves cendres. Pedro Sánchez ha proposat sis trobades televisades cara a cara a Alberto Nuñez Feijóo perquè aquest n’accepti una; si n’hi arriba a oferir una, l’hi haurien rebutjat. Els dos contrincants actuen com si haguessin d’aconseguir majories absolutes que els permetin governar en solitari i hagués retornat aquella antiga alternança tan còmoda per al PP i el PSOE. Enrere han quedat els nombrosos debats de l’última campanya entre la nova i la vella política. Sumar es troba en procés de part sense epidural, i Vox sembla acomplexat i apàtic, malgrat el propici 28M. En plena regressió, no és estrany que el líder del PP es vegi a la Moncloa i hagi promès que si governa extingirà el Ministeri d’Igualtat, deixant-lo en una sotssecretaria d’Estat, «com en els meus temps». Pensàvem que el seu temps era el futur, però resulta que és el passat.