L’espiral de la llibreta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Malgrat tot, continuem escrivint
El «sí, puc» de la poeta russa Anna Akhmàtova davant la presó de Leningrad
No hi ha cap escriptor al món a qui no li hagin preguntat alguna vegada per què escriu, qüestió de la qual se sol sortir del pas amb una frase més o menys enginyosa: «Perquè no sé ballar el tango» (Alberto Manguel), «perquè quan no escric em sento una inútil» (Elvira Lindo), «perquè no serveixo per a cap altra cosa» (Günter Grass), «perquè sempre és millor que descarregar caixes al mercat central» (Andrea Camilleri) o el simple «perquè m’agrada» de Françoise Sagan. De vegades, la pregunta suscita respostes solemnes amb una grandiloqüència que inclou, però, una mica de veritat: per a l’argentí Roberto Juarroz, la poesia constituïa la conjunció més profunda entre l’atzar i el destí, també entre l’home i el llenguatge; per això escrivia, i perquè els versos li permetien «la possibilitat de tolerar-se».
Entretots
MALGRAT L’INTÈRFON
En aquests últims dies, durant la V Biennal de Novel·la Mario Vargas Llosa, celebrada a Guadalajara (Mèxic), que al final va guanyar el mexicà David Toscana amb ‘El peso de vivir en la Tierra’ (Candaya), una de les taules rodones entorn del certamen va fer un pas més en aquest assumpte interpel·lant els ponents amb el títol ‘Malgrat tot, continuem escrivint’. En el fons, la perseverança en l’escriptura constitueix un petit miracle. Continuem escrivint malgrat que ja tot està en Shakespeare (l’ambició, el poder, la bogeria, la lleialtat, la realitat i les aparences). Malgrat les pors. Malgrat els cants de sirena. Malgrat la intel·ligència artificial. Malgrat que cal guanyar-se el plat de macarrons. Que l’intèrfon sona cada maleïda vegada que estàs trobant-li la manera mentre tecleges en el buit.
En un món accelerat i en constant canvi, que busca la gratificació immediata, que valora la rapidesa per sobre de la reflexió, la lleugeresa per sobre de la profunditat, escriure suposa a la fi un acte de coratge, de resistència, de nedar a la contra. Buscar sentit entre el soroll i els oceans d’informació. Exposar-se, mostrar la vulnerabilitat enmig del ball de màscares. Construir ponts en lloc d’enrocar-se en les polarització.
Notícies relacionadesEn les jornades a Guadalajara, la novel·lista Aroa Moreno va recordar les paraules de la poeta russa Anna Akhmàtova durant les purgues estalinistes. Feia 17 mesos que feia cua davant la presó de Leningrad, en espera de poder veure el seu fill; un dia, algú la va reconèixer, una dona de llavis morats, que li va preguntar a l’oïda xiuxiuejant: «¿I vostè podria descriure això?». Akhmàtova va replicar: «Sí, puc».
Llavors una espècie de somriure es va dibuixar pel que alguna vegada havia sigut el seu rostre. Escriure. Només per això, per explicar-ho.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
