Manual de democràcia

En efecte, el líder del primer partit de l’oposició va plantejar les eleccions de diumenge com un test per «derogar el sanchisme» i acabar amb un «Govern trencat». L’estratègia d’Alberto Núñez Feijóo li ha donat un resultat excel·lent: no només recupera governs autonòmics i capitals de província, sinó que en termes electorals el PP avantatja percentualment el PSOE (31,50% davant el 28,11%) i suma 757.000 vots més. La legitimitat de l’origen del sanchisme no ha quedat derogada, però sí seriosament tocada. Els aliats del «govern trencat», a més, han aconseguit encara pitjors resultats: Podem desapareix del mapa autonòmic de dues comunitats de referència (Madrid i València) i els promotors de Sumar, l’alternativa que propicia Yolanda Díaz, s’estanquen.

En aquest context, el president Sánchez tenia tres alternatives: fer-se el desentès de la clatellada electoral i tirar pel dret, trencar amb els seus aliats incòmodes en retrocés i governar en solitari fins al desembre o encaixar la derrota i convocar eleccions anticipades. Aquesta última opció no només és la que millor es correspon amb el manual de democràcia, sinó que retalla el temps del soroll polític que corroeix les institucions i que aniria ‘in crescendo’ durant l’últim semestre d’aquest any electoral. La via intermèdia –un govern en solitari del PSOE– era la que auguraven alguns analistes, però podria activar una pinça a l’estil Anguita contra el president: el foc creuat de les dues dretes (PP i Vox) i dels seus exaliats de l’anomenada ‘esquerra de l’esquerra’.

Tancament de files

La decisió de Pedro Sánchez, a més, té la virtut d’escurçar els temps. Primer, a l’interior del mateix PSOE, on la convocatòria electoral tindrà l’efecte de tancament de files i apagarà les crítiques dels barons díscols. Després, entre els seus fins ara aliats que tindran 10 dies per esfullar la margarida de les seves aliances electorals (és el temps que fixa la LOREG perquè Unides Podem i Sumar formalitzin un pacte de coalició). I, mirant a la seva dreta, el president vol que la foto del PP i Vox pactant governs i alcaldies (la foto de la plaça de Colón en versió local) no es difumini amb el temps i es mantingui fresca en la memòria de l’electorat progressista el 23 de juliol.

Notícies relacionades

La immoralitat d’EH Bildu

El Sant Jordi més internacional

Els assessors del president del Govern, mentrestant, comencen a calibrar els factors del vot de censura rebut diumenge. Des d’aquesta òptica, el resultat de Catalunya –el PSC com a primera força i el sorpasso de JxCat a ERC en l’espai procesista– reforça la via de l’apaivagament oberta per Sánchez i no es considera el factor determinant del daltabaix socialista a la resta d’Espanya. Per contra, la utilització impròpia del terrorisme d’ETA en campanya ha tingut un efecte pervers i ha alimentat els extrems: ha danyat el PSOE en benefici de les dretes i ha donat ales a Bildu al País Basc i Navarra.

Hi ha un tercer factor que cobra importància i respon a la pregunta següent: ¿Com és possible que amb les bones dades macroeconòmiques –creixement del PIB, contenció de la inflació, reforma laboral i el seu impacte en l’ocupació– i amb les polítiques socials –salari mínim, llei de vivenda…– Sánchez no rendibilitzi aquest clima de recuperació amb pau social? La resposta: han fet efecte en un sector de l’electorat les polítiques d’‘enginyeria social’ de Podem, sobretot amb el debat per esmenar l’efecte pervers de la llei del ‘només sí és sí’ o les cessions en l’anomenada llei trans. Si el feminisme clàssic va mostrar ja el seu descontentament, l’impacte d’aquestes polítiques ha sigut demolidor en les anomenades ‘classes mitjanes’. ¿Corregirà Sánchez el rumb en aquesta campanya exprés?