¡A votar!

Moltes persones amb qui parlo aniran a votar amb l’escepticisme propi que el seu vot, al final, no serveixi per construir el govern que desitjarien. Perquè sabem per experiència que no tots els que guanyen arriben a governar; en els casos en què la disputa és tan ajustada, pot ser que el suport d’un partit minoritari decideixi el govern municipal dels pròxim quatre anys. A Valls em remeto.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

He vist gairebé tots els debats que s’han televisat. I hi ha una cosa comuna a tots: cap polític respon a les preguntes compromeses a què el sotmet el seu contrari. Cada vegada que a Ada Colau se li preguntava pels okupes, ella l’esquivava sense miraments; cada vegada que a Collboni se’l reprenia per haver sigut còmplice de l’alcaldessa, ell es feia el desentès; el dia en què Trias va preguntar a Sirera per què el seu partit s’havia inventat que ell tenia diners a Suïssa, el del PP feia que no se n’assabentava. Quan es culpava l’Esquerra de Maragall del caos del procés, el candidat sortia amb una altra cosa molt diferent, i quan a Trias se li parlava de Puigdemont, feia cara de «no sé de qui m’està parlant».

Davant tant teatre i incertesa de resultats, alguns aniran a votar amb la cua entre les cames i esperant que surti el resultat menys dolent, que per a cadascú serà diferent, com ha de ser.