L’incendi d’Ayuso

L’aparició de set exmembres d’ETA condemnats per delictes de sang en algunes llistes electorals d’EH Bildu va ser un cop per a les víctimes. Covite (Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme) va donar la veu d’alarma i el volum de la protesta va obligar a rectificar. Els set candidats –que ja havien complert les seves penes, incloses les d’inhabilitació– renunciaran a ser regidors en cas de ser elegits.

La seva incorporació a les llistes suscita, sens dubte, un debat ètic. El final d’ETA és massa recent perquè no sagnin les ferides. La indiferència cap a les víctimes és evident. ¿Hi va haver una mínima voluntat de ratificació de la via democràtica o una simple continuïtat amb un passat marcat per la violència? El procés de reparació és llarg i difícil. Requereix dosis ingents de generositat, acostament, diàleg i paciència. Així ho han entès la majoria dels actors implicats, però el camí és llarg, i no tota l’esquerra ‘abertzale’ comparteix el recorregut.

Paciència, diàleg, respecte i reconeixement del dolor patit. Aquest és l’únic camí transitable. I en aquest punt va arribar el PP utilitzant Bildu per carregar contra Sánchez, i una Isabel Díaz Ayuso que, com sempre, va fer un pas més enllà: «ETA és viva, està al poder, viu dels nostres diners, mina les nostres institucions, vol destruir Espanya». I així va seguir, elevant el to, fins a demanar la il·legalització de Bildu. Alberto Núñez Feijóo no la secunda. Per ara.

¿Una bravata electoral?

Notícies relacionades

Feijóo es fia d’Ayuso i «nacionalitza» al màxim les eleccions del 28M

Intel·ligència artificial, vilesa natural

¿Què hi ha darrere de l’escomesa d’Ayuso? ¿Una bravata electoral? ¿Un intent de desviar l’atenció de la seva nefasta gestió sanitària? ¿Una intenció real de considerar la il·legalització? Si és així, ¿on seria el fre? ¿En tots els partits independentistes que –¡oh, casualitat!– dificulten una majoria conservadora?

Probablement, hi ha una mica –o molt– de tot. Sens dubte, càlcul electoral. Però no només això. La història recent ens ensenya que les estratègies electorals del PP s’eleven a estratègies de país quan arriben al poder. Ho van fer amb Catalunya, alimentant el procés i l’animadversió cap a Catalunya a la resta d’Espanya. Ayuso prodiga populisme, ambició i temeritat, també menyspreu als que pateixen. I voreja la majoria absoluta. La seva capacitat d’ascendència determinarà la temperatura del país.