NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

2
Es llegeix en minuts
Universitats segures

El nostre diari ha sigut pioner en la denúncia dels casos d’abusos sexuals a les escoles i als clubs esportius. Però els depredadors aprofiten qualsevol situació de poder o de domini per atacar les seves preses. Fa mesos que investiguem aquest tipus de situacions en un ambient propici a aquest tipus d’assetjament, tant sexual com laboral, com és la universitat, on les relacions entre professors i alumnes o entre docents de diferent categoria poden donar peu a situacions d’impunitat. El resultat d’aquesta investigació d’EL PERIÓDICO a través de Valentina Raffio és que, en els últims cinc anys, les universitats catalanes han sancionat 28 professors per aquest tipus de pràctiques d’un total de 150 expedients oberts. La falta de transparència d’alguns centres i la por de moltes víctimes a denunciar ens porten a la conclusió que estem només davant la punta de l’iceberg, i no desistirem en la recerca. Per això hem obert aquesta bústia on es poden fer arribar les denúncies de nous casos perquè siguin investigats i contrastats per la nostra redacció. 

El #MeToo, que va començar entre les actrius de Hollywood, ha resultat ser una pràctica emancipadora per a moltes dones que durant dècades han patit en silenci situacions d’abús de poder amb la humiliació que fossin considerades «normals», en el sentit d’habituals i tolerables, per una mentalitat basada en un tipus de masclisme banal, que és el que no es reconeix com a tal. Alguns volen frenar aquest tipus de moviments sobre la base que no es pot jutjar el passat amb els valors del futur ni es poden assetjar els homes en un exercici de presumpta venjança. Excuses de mal pagador. Qualsevol excés és criticable, però partint de la base que el considerat fins ara com a «normal» no ho hauria d’haver sigut mai i que qualsevol presumpta falsa denúncia normalment és el resultat d’una sèrie de males praxis que són senzillament intolerables, com hem vist en casos com el de Blanquerna Comunicació. Compartir determinats comentaris amb alumnes o col·laboradores, buscar espais d’intimitat dins del centre docent i de treball, anar per la vida pensant que qualsevol dona és abans que res un objecte sexual han de ser pràctiques a erradicar institucionalment per fer de les aules un lloc segur també per a les dones. I rebutjar aquests protocols acaba amb qualsevol presumpció d’innocència.