L’espiral de la llibreta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Torre Baró, el blues de l’autobús 47
La forja de la democràcia als barris, en les lluites veïnals
Me’n recordo, és clar que me’n recordo. Dels dies de pluja, de quan es formaven rierols que baixaven pels pendents. Del fang vermell, de com s’enfangaven les sabates fins a semblar peülles de cavall mal ferrat. Recordo la lleteria amb vaques, de jugar amb els nens al descampat, del cruixit de les pipes, del cartellet amb el jou i les fletxes als portals, Obra Sindical del Hogar. Recordo la draperia darrere del mercat. Les barraques a la plaça i l’estafa immobiliària. El dia en què a la meva amiga se li va colar una cama per la reixa del desguàs i la vam haver de portar corrent que li posessin el tètanus. De les torres d’alta tensió, de la planta asfàltica, de la caseta de fusta amb llaminadures en la Via Júlia. Recordo nou barris, llavors amalgamats en un paisatge difús i sense asfaltar, coronats pel castell de Torre Baró, per la torre cega que ens observava des de dalt. Hi pujàvem a berenar el dimecres de cendra. A peu.
Les imatges s’encadenen com diapositives antigues després de la lectura del reportatge de Jordi Ribalaygue en aquestes pàgines. Torre Baró s’està bolcant en el càsting per al rodatge d’‘El 47’, una pel·lícula que començarà a filmar-se aquest estiu per rememorar una gesta: el 6 de maig de 1978, el conductor de Transports de Barcelona Manuel Vital, extremeny de Valencia de Alcántara, i el cobrador van segrestar un autobús d’aquesta línia, que llavors cobria el trajecte entre la plaça de Catalunya i la Guineueta, per demostrar a l’Ajuntament que el vehicle podia transitar pels carrers estrets i costeruts i remuntar la carretera alta de les Roquetes. Pel camí, s’hi anava sumant gent de les barriades en suport de l’acte reivindicatiu. Al 47 segrestat li van posar al morro un cartell pintat amb greix del motor que deia: «Línia d’autobús per a un barri obrer». L’escena èpica va acabar a comissaria, però les demandes van acabar per encarrilar-se.
Entretots
PROMESES ELECTORALS
En aquests dies de promeses electorals, no està de més recordar que a totes les perifèries, en la ‘internacional dels blocs’, com diria Javier Pérez Andújar, va caldre lluitar cada semàfor, cada ambulatori, cada barracó escolar. Que la democràcia es va pastar a pols en aquesta geografia d’allau. I que els barris alts de Barcelona –els altres barris alts– encara avui necessiten millores en el transport. I marquesines per esperar el bus quan cau a plom la solellada. I sobretot, vivendes de lloguer social.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
