L’ortiga urticant de les llistes

En efecte, cou la inclusió en les llistes de Bildu de 44 exetarres, tot i que set d’ells, els que van ser sentenciats per delictes de sang en les dècades dels 80 i 90, ja han anunciat que renunciaran a l’acta de regidors si resulten elegits. Fa 14 anys de l’últim crim d’ETA (en l’aquarterament de la Guàrdia Civil a Palmanova, Mallorca), 12 de la dissolució de la banda, EH Bildu és legal i defensa als seus estatuts el rebuig de tota forma de violència. Estic amb Edu Madina: preferiria no tenir a les institucions persones que en el passat van creure en l’assassinat, però suposa un triomf de la democràcia, un èxit a pols, el mateix que la repulsa del terrorisme sigui avui aclaparadora al País Basc, on a la fi l’atmosfera resulta almenys respirable. Al seu dia, a la reina Isabel II del Regne Unit li va tocar lluir somriure i fer una encaixada de mans a Martin McGuinness, antic comandant de l’Exèrcit Republicà Irlandès (IRA).

¿QUINA ÉS L’ESTRATÈGIA?

Notícies relacionades

Els set candidats d’EH Bildu que van ser condemnats per delictes de sang renuncien a les eleccions

Finals i principis

Aquí els que s’han retratat han sigut EH Bildu i Arnaldo Otegi, amb l’elecció conscient d’aquests 44 noms i no d’altres. ¿D’on han vingut les pressions per a la renúncia dels set?, ¿d’una sobtada esgarrifança moral? ¿Quin era el joc? Ja s’ho faran amb la seva estratègia, ja s’ho faran els que els votin. Si bé la dreta hauria de deixar d’equiparar terrorisme amb independentisme, l’esquerra ‘abertzale’, el nucli dur, tampoc ha completat els seus deures: rebutjar la complicitat amb el terrorisme, admetre que matar no va tenir sentit. És qüestió de temps, confio. Però atiar el manso amb l’esquellot electoral juga a la contra.