Aquí un futur rondinaire

2

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

12 de de maig del 2023. 11:06

0 Comentaris

Carlos Márquez Daniel

Fa uns dies, mentre m’asseia al seient del tren Euromed, aquest tren que et porta a València a ritme de trotador, una vergonya que continua sense resoldre’s, vaig veure davant meu un senyor d’avançada edat que s’obstinava a pujar una maleta gran i pesant a la lleixa destinada només per a les maletes de mà. Ho va intentar tres vegades amb una arriscada maniobra que li va costar molt d’esforç i una mica de risc per a la seva estabilitat física, així que em vaig oferir a ajudar-lo. Una vegada col·locada la maleta em llança una mirada còmplice i em diu: «¿Fer-se gran és una merda, oi?». Aquella persona sobrepassava els vuitanta i, no obstant, em va incloure a mi, que me’n queden encara uns quants per arribar a aquesta ‘plusmarca’. Entre comprensiu i ofès li vaig contestar que sí, que hi havia alguns inconvenients a fer-se gran i em va contestar amb molta rotunditat: «Inconvenients, no; és una merda». No vaig voler discutir-l’hi perquè en el fons tenia part de raó. Aquell home tenia una actitud esquerpa, una antipatia que em va semblar graciosa. Hi ha una actitud malhumorada en algunes persones d’edat avançada que em fa gràcia. Aquell senyor complia tots els requisits de qui no es troba a gust amb l’edat que li està tocant viure. Es va asseure acompanyant el gest amb un llarg gemec. Pocs minuts després d’arrencar el tren va passar l’hostessa amb aquests absurds mocadors semisecs per rentar-se les mans. Aquell senyor va agafar el mocador i va exclamar en veu alta: «¡Quina merda de mocadors!». A mi em va agafar el riure perquè intuïa un viatge apassionant amb aquest home al costat. Va treure un diari i va començar a llegir. Al cap de poca estona em mira i em diu: «Tot és mentida. ¿No li sembla?». Jo preferia no allargar les respostes més enllà d’afirmar tot el que em digués. No volia contradir-lo, no fos cas que m’enviés a la merda a mi també.