Àgora Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¿Com llegim als nostres fills?
La investigació des de diverses disciplines ha establert una relació causal directa entre llegir durant la infància i l’èxit educatiu
Gabriela Navarro i Jordi Martínez practiquen la lectura amb l’Arnau (sis anys) i el Pau (dos anys). /
Quin conte llegim avui? Em tornes a llegir ‘De què fa gust la lluna?’?: ¿us hi reconeixeu?
L’experiència de la lectura en veu alta, lectura compartida, lectura per als altres, lectura en família, lectura interactiva, lectura dialògica... Diversos noms per referir-se a aquesta pràctica tan antiga que és fer d’intermediari entre el llibre i el lector. Sens dubte, una pràctica autèntica, de creació de vincle, tan necessari avui dia que les dades sobre salut emocional i relacions socials preocupen, tant en la infància com en l’adolescència i joventut.
Podríem dir que la lectura en veu alta té doble ànima, la de l’autor i la del lector; és, essencialment, un procés de comunicació: el lector comprèn el text, l’absorbeix, se'l fa seu, l'expressa i el transmet. ¿I el paper de l’oïdor? Escoltar una bona lectura és un plaer. Ens distreu, ens anima a llegir, ens transmet sensacions... ens ensenya a escoltar. El gust per la lectura comença per escoltar.
La recerca des de diverses disciplines ha establert una relació causal directa entre llegir durant la infància i l’èxit educatiu. Hi ha nombroses investigacions científiques, sobretot angloamericanes, que han demostrat els beneficis cognitius i d’aprenentatge de la lectura en veu alta. Tanmateix, tot i les evidències, a casa nostra és un tipus de lectura reservada per a infants de primeres edats, aquells que encara no dominen prou el codi per ser lectors autònoms.
Interacció
¿Com llegim en veu alta als infants? Qui més qui menys, quan llegim fem moviments, del cos, de les mans, de la cara, així com sons i sorolls. ¿I els infants? Doncs hi interactuen també amb sorolls, preguntes, més gestos… Aquesta actitud, juntament amb la lectura de les il·lustracions, permet activar més sentits simultàniament, cosa que «contribueix a la seva integració dinàmica dins el cervell» i incrementa l’eficiència global del procés de lectura. Això sense tractar la qüestió de la tria d’un bon llibre, d’un llibre de qualitat.
Així doncs, compartir estones a través de la lectura en veu alta és una manera de generar vincles emocionals molt important, estimulant les emocions d’alegria i diversió. Tanmateix, si es fa amb sensació d’estrès i incomoditat, pot acabar perjudicant no tan sols el vincle, sinó també el mateix aprenentatge de la lectura. No hi ha res pitjor que llegir per força, sobretot si t’estan avaluant la velocitat o la pronúncia. I aquí és on es nota el canvi a les nostres escoles. Actualment, en moltes escoles, llegir en veu alta ja no és llegir enmig de classe, sense parar atenció al que es diu, mentre la resta del grup espera el seu torn, neguitós i amb temor de ser avaluat. S’han anat consolidant pràctiques d’aula com Padrins Lectors, espais al racó de biblioteca, certàmens de lectura... I, sobretot, s’ha posat el focus en el desenvolupament de les estratègies de lectura i no tant en la descodificació. Quan llegim en veu alta, abans de girar full, preguntem què pensen que passarà.
Llegir als fills, a la parella, a un germà o a la mare o entre amics i amigues potser sembla massa esforç o molt allunyat del ventall d’activitats de la majoria de la gent, fins i tot una mica peculiar; però per als adults, la literatura compartida per mitjà de la lectura en veu alta es converteix en una oportunitat per trobar-se amb altres persones i ofereix una connexió tant amb el moment present com, d’una manera més profunda, amb tota la riquesa de l’experiència humana. Pot haver-hi algun entreteniment més beneficiós?
