La relliscada Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Creure et surt a tornar
El Constitucional avala que no es pagui amb fons públics la segregació d’aules per sexes, mentre que el Govern central amplia a altres confessions religioses els beneficis fiscals que disfruten les majoritàries
Resulta que l’Opus Dei camina cap al marxisme. De Groucho. L’escola mallorquina Aixa-Llaüt, que és l’única de l’illa que encara segrega els alumnes per sexes, deixa de fer-ho el curs que ve per no perdre els 2,4 milions d’euros de diners públics que rep. Aquests eren els seus principis, però si no agraden en té d’altres, ‘o sea’. Tenien un preu tota aquesta defensa del dret dels pares a escollir com educar la seva descendència i els estudis pedagògics que s’esgrimien per sustentar la directriu consistent en els nois amb els nois, les noies amb les noies. Un preu que paga amb els seus impostos el sofert contribuent que envia els seus fills a les aules prefabricades de l’escola pública, o a centres amb patis que semblen haver estat bombardejats, i que mai aconsegueixen les plantilles de docents i reforços per atendre la diversitat que estableix la llei. Un contribuent que fins i tot si votava majoritàriament opcions polítiques que rebutgen de manera expressa la separació dels estudiants per mor de la seva biologia es trobava desembutxacant per mantenir i sostenir aquest principi didàctic ‘chiripitifláutico’. Perquè durant anys els estaments judicials van protegir la discriminació com una opció admissible que corresponia pagar amb fons públics, fins que ha arribat el Constitucional i ha resolt que no. Considera impecable una llei que com la Lomloe obliga a respectar un model de coeducació per a les escoles que disfruten d’algun tipus de concert.
Diguem que el principi d’igualtat a les aules sufragades per tots ha aprovat en la revàlida, i que la ultradreta que el va recórrer ha suspès. Les escoles que segreguen podrien continuar amb els seus valors i apujar la quota mensual, segur que trobaran famílies disposades a pagar el que calgui, però prefereixen assegurar el seu balanç econòmic. Perquè el mercat pot ser menys sensible que la judicatura respecte a protegir la llibertat de pensament retrògrad i, pel que sembla, insostenible sense subvenció. Així que a barrejar-se, com en la vida real.
De fisc, només n’hi ha un
Però tampoc cal que ens entusiasmem amb els progressos de l’Estat laic. El Govern espanyol ha decidit estendre els beneficis fiscals de què gaudeixen l’Església catòlica, evangèlica, les comunitats israelianes i la comissió islàmica a altres cultes com són l’Església ortodoxa, la budista, els mormons i els testimonis de Jehovà. Les considera injustament ofeses i els eximeix de pagar contribució pels seus edificis de reunió, així com d’altres impostos estatals, autonòmics i locals. Podria pensar-se que un Executiu format per socialistes i Podem estaria més interessat a retallar els privilegis dels credos organitzats que a ampliar-los, però la coalició no deixa de sorprendre i el miracle s’ha fet per a totes les fes. De fisc només n’hi ha un, però aquí no paga cap déu, i sí ateus i agnòstics. Que la generositat de la hisenda pública al renunciar a uns ingressos existents, o fins i tot a incrementar-los cancel·lant exempcions, coincideixi amb la campanya de la renda per al comú de la ciutadania no deixa de ser un detall graciós. Esperem que els beneficiaris de tota aquesta magnanimitat, tant els que fa segles o dècades que s’estalvien aportar a la caixa comuna com les noves incorporacions, resin molt perquè la resta trobem alguna cosa per desgravar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
