NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp39766878 barcelona   22 08 2017    pol tica    la diputada por la cup170822124304

zentauroepp39766878 barcelona 22 08 2017 pol tica la diputada por la cup170822124304 / JORDI COTRINA

Les declaracions de Mireia Boya, directora de Canvi Climàtic del govern d’Aragonès i exdiputada de la CUP, sobre la necessitat d’assumir que algunes platges del litoral català es faran petites i desapareixeran perquè és insostenible continuar aportant sorra artificialment, són una bomba de rellotgeria i una mostra dels límits en la lluita contra el canvi climàtic. Les paraules de Boya no són més que la translació a un cas concret de la teoria del decreixement que mira de provocar, sota la capa de l’ecologisme, la desaparició de l’actual sistema econòmic. Aquesta teoria, procedent d’aquest magma en el qual es barreja l’activisme amb l’acadèmia, és una proposta intel·lectual que alguns podrien trobar suggerent, però que de cap manera és madura per orientar la política concreta d’una administració pública. Colau va intentar aplicar-la al camp del turisme a Barcelona i la pandèmia li va proporcionar, sense voler-ho, l’experiència del que podria portar no només per als empresaris, sinó molt especialment per als treballadors. Decréixer no serveix per redistribuir sinó per empobrir els empresaris però també els treballadors, perquè posa en perill tant els llocs de treball com els impostos per pagar rendes universals.

El president Aragonès hauria d’aclarir si la política del seu Govern és la que proposa Boya o la del conseller d’Indústria, Roger Torrent, a qui li agrada presumir d’atraure tota mena d’inversions, també les turístiques, que ho tindran molt complicat si es queden sense platges. Una altra cosa és que la consciència mediambiental, afortunadament, ha crescut exponencialment i si alguns hotelers clàssics llegissin el manual de ‘compliance’ de sostenibilitat de moltes multinacionals arribarien a dir que es tracta del programa electoral de Colau o de la CUP. Amb tot, el més dramàtic és que alguns rasputins utilitzen els benintencionats ecologistes per paralitzar alguns projectes fins que arriba la comissió al partit o els adjudiquen als seus parents més pròxims. Decréixer és un mal negoci. L’alternativa és créixer de manera sostenible sense tornar a les platges salvatges. n