Mercat immobiliari
La majoria de les vivendes de la Sareb requeriran inversions per ser llogades
Només el 10% dels immobles de la Sareb estan en zones tensionades, segons un informe d’Idealista

Només el 10% de les vivendes a la venda a la web de la Sareb estan en zones tensionades o d’alta demanda. L’anàlisi de l’oferta d’immobles de la Sareb feta per la immobiliària Idealista constata que l’impacte en el mercat de les vivendes del batejat al seu dia com a ‘banc dolent’ amb prou feines tindrà influència en l’oferta de lloguer i els preus.
A l’analitzar l’oferta de vivendes de la Sareb en detall, Idealista constata que la majoria dels actius que li queden porten molts anys a la venda i s’han degradat majoritàriament. Els experts d’Idealista destaquen a més que «les vivendes que la Sareb afirma tenir a la seva web no discriminen per estat de conservació o si pateixen o no una ocupació il·legal». Les conseqüències que es deriven és que la seva sortida al mercat probablement requerirà alguna actuació i inversions, sigui per part dels inquilins o de les administracions que les agafin en propietat.
A la pràctica, dos terços de les vivendes propietat de la Sareb són a municipis de baixa o molt baixa demanda de lloguer i a Aragó, Astúries i la Rioja el 99% de l’oferta existent no ha trobat cap comprador els últims anys. El 27% de l’oferta d’immobles de la Sareb se situa en zones d’alta demanda i només el 10% en zones de molt alta demanda.
Castella i Lleó i Andalusia són les comunitats que més vivendes acumulen en zones de molt baixa demanda, amb el 6% i el 5%, respectivament. Les segueixen Extremadura (3%), Castella-la Manxa (2%), Galícia i Astúries (1% en els dos casos). En el cas de la baixa demanda, a l’Aragó, Astúries i la Rioja, la pràctica totalitat de l’oferta de la Sareb (el 99% en tots els casos) està en zones de baixa demanda. Les segueixen Extremadura (97%), Galícia (96%), Castella i Lleó (94%) i Cantàbria (90%). A Navarra la Sareb no té oferta en zones de baixa demanda, mentre que a Madrid només té el 3%.
Per contra, en els mercats més tensionats les vivendes de la Sareb estan situades en zones amb alta demanda, sent Madrid on trobem més oferta d’aquest tipus, el 64%. La segueixen les Balears amb el 58%, Catalunya amb el 47% i Navarra amb el 45%. Navarra és també la comunitat amb més oferta de la Sareb en zones de molt alta demanda, el 55%. A continuació se situen les Canàries (49%), Madrid (34%), Catalunya (20%) i Euskadi (18%).
Idealista ha analitzat les vivendes que la Sareb afirma tenir a cada municipi espanyol (46.540), les ha geolocalitzat i ha creuat cada vivenda amb la taxa de demanda relativa registrada a Idealista per aquests mateixos municipis en el primer trimestre del 2023. Per conèixer el rang d’aquesta demanda relativa, l’ha comparat amb la mitjana nacional en el mateix període i establert que 2,5 punts per sota de la mitjana és demanda baixa i més de 7 punts per sota és molt baixa, mentre que fins a 3 punts per sobre de la mitjana és alta, i més de 8 punts per sobre és molt alta.
- Fenomen en auge La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Universitat Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- MUNDIAL DE CLUBS Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Previsió meteorològica Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança
- Guerra a Ucraïna Trump es limita a amenaçar Rússia amb aranzels mentre rearma Ucraïna
- Comissió Bilateral Estat-Generalitat ERC veu insuficient el nou finançament: "La música sona bé, però les concrecions són mínimes"
- Finançament autonòmic Andalusia esclata contra l’acord de finançament amb Catalunya i el Govern li ofereix acollir-se al mateix model
- Successos La investigació de l’incendi de Paüls apunta a l’acció humana com a causa: negligència o provocat
- Estudi científic ¿Per què algunes persones necessiten posposar més vegades el despertador? La ciència té una resposta (i afecta més les dones)