Els interrogants de Ferrovial

El trasllat tirarà endavant, si no hi ha cap sorpresa majúscula, ja que té el beneplàcit dels accionistes majoritaris: dos dels cinc germans Del Pino (Rafael i María) i inversors institucionals com el fons TCI i les entitats financeres Lazard i Blackrock. Tot apunta que l’oposició dels socis minoritaris, entre els que ha transcendit que es trobarà Leopoldo del Pino –germà del president–, no té aparences de prosperar. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Amb tot, l’empresa i el seu president han d’aprofitar la junta per portar a terme un exercici de transparència molt més gran del que han fet fins ara. Així, ha d’explicar millor la intrahistòria d’una decisió tan rellevant i amb una autorització que, tot i que sigui únicament i exclusivament competència dels seus accionistes, té múltiples implicacions per a tots els grups d’interès per als quals Ferrovial treballa i davant qui té una responsabilitat corporativa.

 ¿Qui va proposar el trasllat de la seu als Països Baixos? ¿El president o altres financers especuladors presents en l’accionariat? ¿Quan? ¿Per quina conjunció de motius es va adoptar la decisió i quins van tenir més pes? ¿Seguretat jurídica? ¿Fiscalitat? ¿Cotitzar als Estats Units? ¿Quines altres alternatives es van estudiar per complir els mateixos fins, si és que es van estudiar? ¿Van calcular bé les reaccions que el moviment generaria? Molts interrogants encara sense resposta. Cal esperar que la pressió dels accionistes minoritaris aporti una mica de llum i forci l’empresa a pronunciar-s’hi.