La joventut que ens salvarà

El Martín és fill de la meva amiga María. Quan tenia 7 anys va acompanyar en el seu trànsit el seu millor amic, abans identificat com a nena. A la María, després d’anys de tractar-lo com a Silvia, se li escapava de vegades aquest nom, cosa que indignava el Martín: «Mama, ¿però què dius? Es diu Jorge». El Martín, que no tenia cap problema amb el trànsit del seu amic, no podia entendre que la seva mare no ho assimilés amb la mateixa naturalitat amb què ell ho havia incorporat a la seva vida.

El passat 8M, en l’acte institucional del Ministeri d’Igualtat, es van aplegar a l’escenari un grup de joves, i em va emocionar veure que alguns havien decidit vestir-se amb samarretes en què es llegia: «Trans, grassa, gitana, ‘maricon’». Això, que uns adolescents en un acte oficial retransmès en directe optessin per convertir els seus cossos en defensa orgullosa de la diversitat, és pura esperança.

A més, algunes lideren aules irisades, espais segurs per a la diversitat, als seus centres. Impulsades per la seva energia transformadora cap a un futur que no volen imaginar d’intolerància o abús de privilegis. 

En aquests foscos temps de divisions i enfrontaments, endevino que el futur no es presenta fosc. Si comparteixes una estona amb aquesta gent, percebràs una imparable realitat: aquesta joventut té plenament incorporada l’acceptació de la diversitat sexual. 

Són legió, i així ho manifesten. A l’enquesta de l’INJUVE, Joventut Espanyola 2020, el 16,6% es declara homosexual o bisexual i el percentatge puja lleugerament entre les dones.

Una recent enquesta d’EL PERIÓDICO assenyala que el 69% dels joves donen suport a la llei trans/LGTBI davant només un 21% que la rebutja. A aquesta joventut li sona a batalleta passada que dues persones del mateix sexe no es poguessin casar, i estic convençuda que una cosa semblant passarà en un futur pròxim amb els drets de les persones trans. 

En les diferents manifestacions del 8M es respirava la mateixa energia: eren milers els que –joves amb pancartes improvisades, però absolutament expressives– demanaven respecte, inclusió, solidaritat amb les seves germanes trans. Milers exigint llibertat, com passa en les manifestacions de l’Orgull. 

Aquest és el país que tenim, i jo confio en el futur que ens espera: un futur de reivindicació, d’igualtat, de llibertat de l’autèntica. El futur d’aquesta joventut que ve amb la diversitat gravada a la pell i que mostra amb orgull, fent passes fermes en aquest terra que –ho saben– els pertany. Una joventut d’alegria contagiosa que per més que s’enfronti diàriament al bombardeig dels discursos d’odi, no està disposada a deixar-se arrabassar l’adolescència, com abans ens va ser arrabassada a tantes persones. 

Aquesta joventut no tolerarà que se la silenciï o se l’intenti ficar a l’armari on mai ha estat. Se senten lliures i les seves vides enterren cada dia l’estigma de la diferència que tant mal ha provocat durant segles. 

És una joventut que sap que la diversitat és el que millor identifica l’ésser humà, el seu valor més important, la seva innegociable riquesa.

Notícies relacionades

El TSJC no veu sexista imposar a les empleades un uniforme amb publicitat a l’altura dels pits

Regeneració democràtica: què com i amb qui

Són, per cert, els que donen sentit a la Direcció General de Diversitat Sexual i Drets LGTBI, a les polítiques d’igualtat d’aquest i de qualsevol Govern: ja són present i són el futur pròxim que aconseguirà que Espanya, que està als primers llocs d’igualtat i respecte a la diversitat sexual, es consolidi en aquest lideratge que ni ha de perdre ni perdrà. 

Aquesta és la joventut que ens salvarà. Són el nostre orgull de país.