NEWSLETTER

Yolanda Díaz i la partida de Barcelona

1
Es llegeix en minuts
Yolanda Díaz i la partida de Barcelona

Ferran Nadeu

Tres escenes en menys d’una setmana. Pedro Sánchez consagra Yolanda Díaz en la moció de censura de Tamames i la converteix en la seva aposta personal per repetir el govern de coalició després de les eleccions del desembre. Els ‘palmers’ de la Moncloa arriben a parlar de «tiquet». Yolanda Díaz avisa que la seva principal implicació en la campanya de les municipals serà amb Ada Colau a Barcelona. A falta de Podem, el principal actiu del projecte Sumar que es presenta avui és l’alcaldessa de Barcelona. A les seus electorals dels partits, com ha explicat Toni Sust, creix la sensació que Colau amaga un vot ocult que pot provocar que el triple empat amb Trias i Collboni acabi amb un desenllaç que la deixi en primer lloc. Suor freda en alguns despatxos. Si Colau queda primera, caldrà un acord a tres bandes per vetar el seu accés a l’alcaldia. El fantasma de Manuel Valls persegueix certa Barcelona.

Aquestes tres fotos porten a una seqüència molt diferent si es visionen en ordre invers. Si Colau queda primera i s’ha d’organitzar una majoria alternativa com volen tants, ¿quina ordre donarà Pedro Sánchez? ¿Què necessitarà el PSOE que faci el PSC per arribar a les eleccions del desembre amb l’expectativa de renovar la coalició? Yolanda Díaz sense Colau a Barcelona pot ser gairebé res en aquell moment. Més suor freda en alguns despatxos. Potser s’han passat de frenada insuflant oxigen a Colau a través de Trias i, ara que el postconvergent es desinfla, li regalen el primer lloc a l’actual alcaldessa. La serietat de Salvador Illa en la política catalana fa que molts empresaris i directius oblidin que Sánchez governa gràcies a Colau. Són els mateixos que fan veure que Trias no té res a veure amb Borràs o Ponsatí, però sense els seus votants no podria ni aspirar a la victòria. La cosa es posa més que interessant perquè ja se sap que els partits organitzen les campanyes partint de les expectatives. I ara planeja la possibilitat que la presumptament liquidada Colau acabi esquivant càrrecs al millor postor amb el PSC parant els peus al PSOE com el 2006 i els republicans recuperant-se d’una petita debacle.