La superagent Carmen Balcells ja té plaça

De ben segur que la superagent literària amb llicència per matar hagués protestat per algun detall durant la inauguració de la seva plaça, però en el fons li hauria encantat l’emplaçament, al costat d’una biblioteca. Pel seu amor als llibres («soc una dona de paper») i, segon, per la seva complicitat amb el nobel colombià, segons va recordar l’escriptora i acadèmica Carme Riera en un parlament quallat d’anècdotes sucoses. Com aquesta conversa entre tots dos:

—¿Tu m’estimes, Carmen? –li va preguntar Gabo un bon dia.

—No et puc contestar. Ets el 36,2% de la facturació de l’agència.

I aquesta nota en vers que li va enviar el grandíssim Juan Carlos Onetti, un altre dels puntals del boom llatinoamericà entre 1960 i 1970 : «‘Te amo, Carmen Balcells, / sea con cheque o sin él. / Mas vibra mi corazón /cuando descubro un talón’».

Un abans i un després

Notícies relacionades

Regeneració democràtica: què com i amb qui

La jugada que mereixem

Supercap, atòmica, explosiva, manaire, excepcional, hipergenerosa, rondinaire, una personalitat fora de sèrie. Resulta impossible deslligar el nom de la papessa blanca del descobriment i consolidació d’aquella fornada de novel·listes que van creuar l’oceà per enlluernar-nos i convertir la ciutat en capital internacional de la literatura i l’edició: Barcelona era el lloc on s’havia d’estar en aquells anys efervescents. Balcells va suposar també un abans i un després en la defensa dels drets d’autor; els editors la temien més que a un dia núvol, inclòs José Manuel Lara Hernández, un altre personatge, que, malgrat el carinyo que li professava, deia d’ella: «Aquesta cabrona ensenyarà a tots els agents a ser igual i no ens deixaran viure» (ho explica Riera en la biografia ‘Carmen Balcells, traficante de palabras’).

La de divendres va ser una tarda plàcida, amb un sol adolescent que joguinejava amb els pins i els plàtans de la plaça triangular, situada en l’espai entre els carrers Selva de Mar, Treball i Concili de Trento. Els continuadors del llegat de l’agent, el seu fill, Luis Miguel Palomares Balcells, i la seva neta Laura, van descobrir la placa de marbre amb el seu nom, mentre sonava ‘Paraules d’amor’, de Joan Manuel Serrat. Al fons, protestava un grapat de veïns del carrer del Perú per la instal·lació d’un carril bici (un més) que els deixa sense aparcament. El tetris urbà.