Amrabat: Tres mesos després...

Josimar és un exemple extrem, però no falten exemples de futbolistes que van tenir un instant de brillantor amb la seva selecció i després es van eclipsar: Arxavin, Coutinho a Rússia 2018, el porter mexicà Ochoa, el danès Poulsen... Encara és aviat per saber què passarà amb les sensacions de Qatar 2022; per ara l’holandès Gakpo se’n va anar al Liverpool, i Enzo Fernández, campió amb l’Argentina, va deixar el Benfica pel Chelsea, que al gener en va pagar el que no està escrit. 

Triomf marroquí davant el Brasil

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Aquesta setmana en què el futbol de clubs ha deixat pas al de seleccions, el retrobament amb els protagonistes de Qatar ens permet veure què ha canviat en aquests tres mesos. Espanya i Alemanya, per exemple, continuen titubejant. Però el més atractiu ha sigut la victòria del Marroc contra el Brasil. Els marroquins van mostrar que el bloc del Mundial no ha perdut la seva intensitat i de nou van brillar amb un joc alegre. Al centre del camp van destacar una altra vegada Ounahi i Amrabat.

Amb 22 anys, Ounahi va aprofitar el Mundial per anar al gener a un equip de més nivell, l’Olympique de Marsella, però no és titular, i Amrabat continua jugant a la Fiorentina a l’espera d’ofertes. Tot i que de perfil diferent, tots dos em semblen recanvis naturals de Busquets, si aquest acaba marxant (i si es queda també). A risc de ser un malastruc donant la meva opinió sobre possibles fitxatges –sol passar que ningú em fa cas–, afirmo que tots dos serien una aposta de futur per al Barça, sense por que ens surtin un bluf, un Josimar.