L’espiral de la llibreta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Emmanuel Macron i ‘les enfants de la patrie’

El rei Carles III posposa la visita a una França convulsa

2
Es llegeix en minuts
Emmanuel Macron i ‘les enfants de la patrie’

AFP

Cada vegada que parlen de Carles III, abans penso en el conyac de la destil·leria Osborne, rei de les barres dels 80, ànima esperituosa dels cigalons més senyorials d’aleshores, que en sa majestat britànica, el primogènit de la finada Elisabet II. Falta de costum, potser. El cas és que el sobirà amb nom de brandi i la reina consort Camil·la, de comú acord amb l’Elisi, s’han vist obligats a suspendre el viatge a una França en convulsió després de la reforma de les pensions, que allarga fins als 64 anys l’hora de la jubilació. La visita, que començava diumenge, no pintava gens bé: els vaguistes es negaven a col·locar les alfombres vermelles. I amb el país potes enlaire, hauria resultat molt poc fotogènic un banquet al palau de Versalles, la casa de Lluís XVI i Maria Antonieta, la mateixa que va despatxar la penúria de pa amb un frívol «doncs que mengin pastissos» (pel que sembla, la frase és més falsa que un duro ‘sevillano’).

L’ESPERIT DE LA GUILLOTINAGairebé 500 detinguts i 440 policies ferits. Només a la ciutat de París, es van produir 900 incendis de mobiliari urbà o escombraries durant la nit de dijous. «Les barreres cremaven. El que crema projecta sobre el que ens envolta una cosa fascinant. Ballem entorn del món que es trastorna, la mirada es perd al foc. Som palla», escriu Éric Vuillard a ‘14 de juliol’, aquesta formidable novel·la sobre la presa de la Bastilla. Els francesos són batalladors, com si portessin gravat l’esperit de la guillotina en el genoma mitocondrial.

L’agafis per on l’agafis, la reforma de les pensions fa mal, tot i que es tracta d’un procés inevitable per finançar la imminent jubilació dels ‘baby boomers’. Però Macron va més sobrat d’arrogància que de cintura. En una entrevista a la tele pública dimecres, es va dignar a comparar els manifestants francesos amb els bolsonaristes i les hordes que van assaltar el Capitoli.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

L’EPISODI DEL RELLOTGE

En aquesta mateixa entrevista, en rigorós directe, el president francès es va treure, sota la taula i dissimulant, un rellotge de la marca Bell & Ross. Pel que sembla, es va desempallegar de l’adminicle pel soroll que feia al donar cops contra la taula, però les xarxes es van incendiar de seguida especulant sobre el preu del luxós caprici. Macron no sembla que capti ‘l’air du temps’. Aquesta relliscada fa remuntar als temps de la inòpia versallesca: expliquen que a palau hi havia quatre rellotgers de cambra, uns dels quals tenia com a única missió a la vida donar corda al rellotge de canell de Lluís XVI al matí. ‘Mon dieu’