La foguera | Article de Juan Soto Ivars Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Corregeixen Ursula K. Le Guin
L’opció d’eliminar o substituir sempre hi havia sigut, però un bon editor considerava més enriquidora l’explicació
Theo Downes-Le Guin, fill i marmessor d’Ursula K. Le Guin, ha publicat un article a ‘Literary Hub’ on justifica la supressió d’algunes paraules de les obres infantils de la seva mare, tal com es va fer recentment amb ‘Matilda’ i ‘Charlie i la fàbrica de xocolata’ de Roald Dahl, les novel·les d’Ian Fleming protagonitzades per James Bond i, ja fa uns quants anys, les d’‘Els cinc’ d’Enid Blyton. Bé, i ves a saber quants llibres més, ¡un no aconsegueix assabentar-se’n de tot!
El fill de Le Guin diu que va rebre una nota de l’editor, que es disposava a reimprimir les novel·les, en aquests termes: «Li escric per proposar diversos canvis menors en l’idioma i eliminar paraules que ara tenen una connotació diferent de la que tenien quan els llibres es van publicar originalment». Les paraules eren ‘lame’ (coix), ‘queer’ (raret), ‘dumb’ (tonto) i ‘stupid’ (estúpid). L’empresari demanava permís a l’hereu, i aquest l’hi va concedir. Qüestions de pasta, suposo.
A veure. Primer estranya la mentida de l’editor per suprimir les paraules. De les eliminades, l’única que té avui una connotació diferent és ‘queer', que ja no s’entén com a «raret», sinó que dona nom a una teoria del gènere i a la tribu urbana que s’hi guia. Dit d’una altra manera, igual de coixos, tontos i estúpids són els personatges coixos, tontos i estúpids d’una novel·la publicada avui que el 1970, el 1834 o el 1616.
Entretots
No, aquests termes no estan connotats d’una altra manera, ni són més difícils d’entendre, sinó que estan sota arrest domiciliari per agents obstinats a separar els nens de la realitat mentre duri la seva formació, i a tractar després els adults com nens que no poden dir renecs. Em temo que són capaços de dir a un nen que ha perdut la cama que en realitat la té, però que només es veu amb els ulls del cor.
D’altra banda, és curiós que l’editor de Le Guin, i tants d’altres, hagin oblidat aquella vella eina, l’asterisc i la nota a peu de pàgina, que sempre va ser capaç d’explicar a qualsevol lector contextos culturals aliens o usos estranys de paraules. L’opció d’eliminar o substituir sempre hi havia sigut, de fet, però un bon editor considerava més enriquidora l’explicació. Avui tenen pànic d’explicar, però els fa encara més por haver de donar explicacions si qualsevol indocumentat se’ls queixa perquè ha llegit vagi a saber el què. ¡En fi!
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.