L’espiral de la llibreta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Nou llibre: ‘Charlie i la fàbrica de tofu’
La reescriptura de Roald Dahl en funció de la correcció política
fcasals35494951 british writer roald dahl 1916 1990 11th december 1971 160912130205 /
M’ha fet riure un comentari recent a Twitter sobre la correcció política. Diu: «Reescriuen ‘Lolita’, de Nabokov, i la retitulen ‘Lola’. Ara té 43 anys, fuma Marlboro i és funcionària de presons». O sigui, el personatge de la cèlebre (i dura) novel·la ja no és una nena de 12 anys, sinó una tia de cap a peus i amb més trets disparats que una escopeta de fira. El tuit venia a tomb de la polèmica suscitada entorn de la reescriptura del gal·lès Roald Dahl (1916-1990), autor de clàssics de la literatura infantil com ‘Charlie i la fàbrica de xocolata’, ‘Matilda’, ‘Les bruixes’ i ‘James i el préssec gegant’. Els gremlins també van sortir de la seva genial imaginació.
Doncs bé, sembla que ara la seva escriptura punxant i sarcàstica incomoda. Els editors del Regne Unit (Puffin) han decidit actualitzar la seva obra per adequar-se més al públic modern, eliminant-ne els continguts suposadament ofensius. Ja no hi ha «grassos» ni «lletjos», i les bruixes calbes ja no treballen com a caixeres de supermercat o mecanògrafes, sinó com a científiques d’alt nivell o grans empresàries. Les paraules ‘boig’ i ‘trasbalsat’ també s’han eliminat, i un munt de ‘tunejos’ per l’estil. O sigui, pàgines banyades en lleixiu.
Entretots
XOCOLATA I CRUELTAT
Notícies relacionadesSi Roald Dahl ha venut més de 300 milions d’exemplars arreu del món, traduïts a 68 idiomes, ha sigut precisament perquè es col·loca al costat del nen. Tots els seus personatges són rebels, molt intel·ligents i aspiren més o menys al mateix pla: castigar els adults malvats. L’autor no va tenir una infància idíl·lica. Va perdre la germana i el pare en poques setmanes, i la mare el va ingressar en un sever internat anglès, amb pallisses de les que treuen sang; el pobre orientava la llitera cap a la seva llar. Tot i que no va ser precisament un angelet en la vida adulta –qui ho és–, sabia perfectament que als nens els encanten la xocolata, les bruixes i la crueltat. Prefereixen les marranades a l’apocament. Suposo que aquestes fantasies actuen com a catarsis, amb les quals el nen aprèn a conèixer els monstres, que també n’hi ha en la infància. La vida no és perfecta ni de color rosa xiclet. La sobreprotecció no modela adults més versàtils.
Se m’ocorre una explicació que potser no és tan forassenyada com sembla. Que marmessors i editors hagin volgut blindar-se, protegir la seva cartera davant una eventual campanya anti-Dahl després que Netflix comprés fa un parell d’anys els drets sobre la seva obra per més de 586 milions d’euros (pel que sembla, perquè l’import de l’operació no va transcendir). En l’època ensopida de la cancel·lació tot és possible
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
