Article de Julio Llamazares Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
‘La canzone di Marinella’
El karaoke de la primera ministra i el seu ministre Salvini ha provocat una gran indignació fins i tot entre molts dels seus votants, que no comprenen tanta inoportunitat
Amb els cossos encara calents dels 75 immigrants ofegats davant Calàbria, a les costes de la qual va naufragar el barco que els portava, la presidenta italiana, Giorgia Meloni, i el seu vicepresident i ministre de Transport, l’ultradretà Matteo Salvini, no van tenir millor ocurrència que anar-se’n a celebrar a un karaoke el 50 aniversari d’aquest i cantar, entre altres, la famosa ‘Canzone di Marinella’, aquella que va compondre Fabrizio de André als anys seixanta i va popularitzar la mítica Mina i que explica la història d’una emigrant calabresa que va morir ofegada en un riu de Milà en circumstàncies més que sòrdides. Segons sembla, María Boccuzzi, que havia emigrat a Milà des d’un petit poble calabrès per buscar una vida millor com tants italians del sud, va acabar prostituint-se després de fracassar en el seu intent de treballar en el món de l’espectacle després d’haver-ho fet en una fàbrica algun temps fins que, amb 33 anys, el seu cos va aparèixer al riu Olona, al qual va caure o va ser empesa per algú, mai es va arribar a saber.
Fabrizio de André en la seva cançó suavitza la història i parla que va relliscar i que «el vent, que la va veure tan bonica / del riu la va portar fins a una estrella», però, en tot cas, no sembla que la de Marinella fos la cançó més adequada per cantar per la primera ministra Meloni i el seu vicepresident Salvini l’endemà del funeral pels immigrants ofegats davant Calàbria, al qual, per cert, cap dels dos va assistir.
Sembla que a Itàlia, país en el qual la ultradreta va arribar al poder fa poc oblidant el seu passat recent, no tots estan adormits i el karaoke de la primera ministra i el seu ministre Salvini ha provocat una gran indignació fins i tot entre molts dels seus votants, que no comprenen tanta inoportunitat. Perquè una cosa és la insensibilitat, fins i tot l’odi a l’immigrant que propaguen persones com Salvini (que en el seu anterior pas pel Govern italià el va demostrar negant-se com a ministre de l’Interior a deixar atracar als ports del país els barcos amb immigrants a bord, inclosos els recollits del mar), i una altra de diferent riure’s de la tragèdia que va commoure la passada setmana a Europa. 75 immigrants morts en un naufragi no és una xifra com per no commoure’s.
Entretots
En un moment en el qual Europa es debat en la contradicció d’haver d’obrir o tancar les seves portes a la immigració que arriba fugint de guerres i de dictadures, de la misèria i de la gana, que països com Itàlia, que no fa tant que va patir aquesta contradicció a les seves carns (¡quants dels seus ciutadans no van naufragar creuant el mar en direcció a Amèrica o van buscar sortir de la pobresa a Suïssa o a Alemanya, com els espanyols o els portuguesos!), es mostrin insensibles al problema i elegeixin governants insolidaris i antieuropeus no demostra més que és veritat el que deia la meva mare: no demanis a qui va demanar ni serveixis a qui va servir, però que aquests polítics insolidaris i sense cor es burlin dels emigrants morts cantant en un karaoke l’endemà del seu funeral la tristíssima ‘Canzone di Marinella’ atenta directament contra la dignitat del país que representen i la de la humanitat en el seu conjunt.
¿Què diria Fabrizio de André si els escoltés cantar amb les seves veus ronques de karaoke el que amb tant dolor va escriure en honor de la pobra emigrant calabresa: «Aquesta és la teva cançó, Marinella / la que vas volar al cel fins a una estrella / i com les coses més boniques / vas viure només un dia com les roses, / i com totes les més boniques coses / vas viure només un dia com les roses...»?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
