Cas Badalona ¿què fem amb inimputables?

Parlis amb qui parlis d’agressors sexuals menors d’edat –psicòlegs, advocats, professors, pedagogs–, tots, absolutament tots, relacionen l’augment de casos amb el consum prematur de porno a través del mòbil. D’un tipus de porno, és clar. El porno que sotmet la dona a la posició d’objecte. Un consum que es produeix en edats primerenques i que no sol compensar-se amb una educació sexoafectiva, ens diuen. Entenc a què es refereixen amb això de «sexoafectiva» dels agressors, però sembla un cognom redundant per a la paraula educació. En un món normal n’hi hauria prou amb una bona educació a seques, aquesta ja porta implícit el respecte als altres.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

El cas: si tothom que tracta amb menors fa el mateix diagnòstic, ¿per què ningú hi està fent res?

A França hi ha una proposta sobre la taula: desenvolupar un certificat digital que acrediti l’edat de qui accedeix a continguts pornogràfics. Està prohibit per llei per als menors de divuit anys. No obstant, el Govern francès apunta que el consum comença als onze anys i mig. Això és sisè de primària. No sembla una mala idea si està tan identificat el motiu pel qual tants menors, fins i tot els de menys de 14 anys, es converteixen en salvatges quan acaben de deixar de ser nens. O quan encara són nens. El cas de Badalona que vam avançar aquesta setmana al programa ‘Planta Baixa’ obre un debat espinós: hi ha tres menors de 14 anys que són inimputables malgrat haver participat en la violació (segons recull l’autora de la informació, Anna Punsí) i que continuen anant a classe amb total normalitat. Un dia violes i l’endemà aprens a calcular l’arrel quadrada de 3. Són menors i, certament, amb ells cal anar amb peus de plom perquè en la immensa majoria de casos el seu entorn no ha contribuït a convertir-los en éssers respectuosos, però potser cal pensar què fer perquè no se sentin impunes amb aquest tipus d’agressions.