Munició: màxima prioritat per a Ucraïna

Derivat de les seves pròpies deficiències de partida i, des de l’inici de la invasió russa, del càstig que està patint en les seves infraestructures essencials, Kíiv no compta amb capacitat pròpia per fabricar la diversitat de munició que fan servir les seves Forces Armades. El problema s’agreuja al considerar que, gràcies al creixent subministrament d’armes per part dels països del Grup de Contacte de Ramstein, actualment les unitats ucraïneses disposen d’un material molt diversificat amb calibres i característiques desconeguts en principi per a les seves indústries de defensa. Per tant, davant la impossibilitat de fabricar-los per si mateixos, queden en una situació d’absoluta dependència dels seus subministradors estrangers.

I en aquest punt la situació resulta encara més espinosa. D’una banda, Kíiv queda a expenses del grau de voluntat política de qui s’ha alineat a favor seu, sabent que no tots estaran disposats a posar a les seves mans tot el que demandi, tot i que només sigui per por de les represàlies que Rússia pugui exercir contra qui se signifiqui d’aquesta manera. Però, per una altra banda, tot i que aquests últims es decideixin a fer-ho es troben davant una realitat derivada de les decisions preses des del final de la Guerra Freda. Decisions que van portar a reduir els efectius, el material, l’equip i l’armament dels seus propis exèrcits, considerant que ja no s’havien d’implicar en una guerra convencional de mitjana o alta intensitat.

Notícies relacionades

La guerra d’Ucraïna deixa Espanya al límit de la munició que pot donar

Illa, malgrat Sánchez

Això significa, en essència, que des d’aleshores han reduït tant el volum de munició emmagatzemat en els seus arsenals i polvorins com els encàrrecs que fan anualment a les empreses del sector per reposar el que han gastat o el que queda obsolet. Addicionalment, aquestes mateixes empreses han reaccionat disminuint les seves línies de producció, en línia amb la menor demanda. En conseqüència, ara, quan Ucraïna es juga la seva pròpia existència en una guerra d’alta intensitat, que li exigeix un altíssim consum diari de tota mena de munició, des dels fusells d’assalt fins als projectils de 155mm i els míssils de llarg abast, no pot estranyar que Zelenski i els seus alts caps militars es trobin creixentment atabalats. Saben que, tot i que també pateixi problemes per falta de components avançats, Rússia disposa d’una capacitat industrial molt més gran que la ucraïnesa i d’una economia més potent per sostenir l’esforç a llarg termini. Saben igualment que el seu model bàsic d’actuació en el camp de batalla, aprofitant també la seva superioritat demogràfica, busca la victòria per aixafada de l’enemic mitjançant la reiteració d’esforços, amb un clar protagonisme artiller.

Per tot això, cobra ple sentit la demanda ucraïnesa d’accelerar i augmentar el ritme d’entrega de munició quan Rússia ja ha iniciat la seva esperada ofensiva d’hivern. Queda per veure fins on s’implica la Unió Europea, amb Josep Borrell mirant de convèncer els Vint-i-set de la necessitat de portar a terme compres conjuntes fent servir fins i tot el Fons Europeu de Suport a la Pau, tal com ha proposat Estònia.