L’espiral de la llibreta | Article d’Olga Merino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Trens que no entren al túnel i altres desvaris
Sobre la lectura del dietari ‘Isla Decepción’, de Rafael Fombellida
M’agraden les illes, o la idea d’elles, i els dietaris, així que fa cosa d’un mes, quan em vaig assabentar de l’existència de cert llibre, em vaig tornar boja buscant-lo fins que el vaig trobar, perquè barrejava els dos conceptes. ‘Isla Decepción’, es titula, i el va editar Pre-Textos fa més d’una dècada. Títol bonic i lloc inhòspit. Illa Decepció és tot just un encenall de lava fuetejada per l’onatge, entre l’arxipèlag de les Shetland del Sud i la península Antàrtica, una illa que no és tal, sinó un anell gelat amb forma de ferradura. D'aquí ve, suposo, el nom que li va posar el descobridor. Esperes tirar l’àncora a terra ferma i et trobes una rosquilla mossegada, ‘c’est la vie’.
L’autor, Rafael Fombellida, té una mirada melancòlica i alhora escèptica, amb grapa de bitxo, de ‘piparra’ del nord; la mirada de l’estranyament. Vaig començar ‘Isla Decepción’ saltant paràgrafs aquí i allà, una manera de llegir que s’avé bastant amb la naturalesa d’un llibre on conviuen aforismes, entrades de diari, microrelats, breus apunts del natural en els quals apunta, de tant en tant, el paisatge de Cantàbria. Fombellida va néixer a Torrelavega.
Entretots
CARES FASTIGUEJADES
Notícies relacionadesAl pica-pica lector, apareix un fragment que parla dels trens sentimentals, els que van madurar silenciosament des del carbó fins a l’electricitat travessant blatdemorars que van acabar endrapant les conurbacions. Un paisatge abans rural esquitxat per baixadors amb noms modestos on puja i baixa gent normal, a les seves coses. Infermeres, nòvios il·lusionats, un estudiant de Camins, jubilats, el que es traurà el carnet de conduir, els obrers de la química Solvay, cares fastiguejades, brutes, cosides a badalls, desplomades de son.
A l’ensopegar amb el paràgraf no puc sinó recordar el fiasco dels trens de rodalies a Cantàbria i Astúries, l’antiga FEVE, els ferrocarrils de via estreta, un nyap monumental pel qual han dimitit aquesta setmana el president de Renfe i la secretària d’Estat de Transports. Un escàndol batejat com a ‘Fevemocho’ o ‘Gálibogate’. Resulta que Renfe encarrega el 2020 la fabricació de 31 combois per al nord que no entren als túnels, el fabricant ho adverteix, avisa i l’expedient es queda agafant pols a la taula d’un despatx fins que es destapa el pastís de mel deliciosa. En resum, no hi haurà trens nous fins al 2026. Passen les coses tan de pressa que no s’arriba a treure’ls punta. I una es queda pensant en la gent dels baixadors, cada dia el mateix trajecte, els gestos de rutina i cansament, cada un en les seves penes, preocupats, en un deixar-se anar en el balanceig, escriu Fombellida, la visió perduda «en la boirina, en patis del darrere de l’extraradi». Passatgers de l’Illa Decepció.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
